Segueixo esperan't...

De vegades, intento creure que tot va bé.
Que tot va com ha d'anar,
que tot tirará endevant com fa uns anys...

Massa raons per deixar de creure,
creure que puc tornar a sortir de casa sense preocupacions,
sentir quan desperto que serà un bon dia,
veure'm al mirall amb el somriure d'abans...

tant per tornar a sentir aquells dies,
-quan era petita-
aquelles ganes bojes de sortir al carrer,
esperant nerviosa el poder pujar al cotxe
anar a casa teva i entrar corrents adins per poder jeure a la teva falda.

que m'expliquessis coses,
que em cantassis cançons,
que m'ensenyessis a fer fotos,
que m'ensenyessis tot allò que jo havia d'aprendre...

i és ben cert, que en puc negar,
que cada cop que penso e tu,
le meves llàgrimes començen a lliscar per les meves galtes i tornen a nèixer;

no puc negar
que odio aquell últim lloc en el que et vaig veure
i que no aconsegueixo oblidar aquella imatge,
en aquella sala freda d'hospital...

aquell últim adéu que no vaig poder donar-te.


Avui dia.. segueixo esperan't
esperan't tornar-te a veure a casa,
veure't jugar amb el gat,
veure't jugar al billar,
veure't com esperaves al pati de casa esperan't-nos amb una flor rosa a la mà...
que sempre era per a mi