Segueixes viva...

Un relat de: fada_negra

Et veig marxar i romandre,
T´abraço, retenc el teu cos,
Sense adonar-me de que és inútil.
Se'n va la teva ànima,
Amb bitllet d´anada però no de tornada.
I t´estrenyo,
intento fondre´t amb el meu cos.
Et miro, amb ulls impotents.
Et veig marxar,
deixes d´existir,
tan a prop meu...
Et sento,
perceveixo la teva flaire,
et saborejo ,
sense adonar-me´n de que no hi ha vida a tu;
però segueixo retenint el teu cos,
per assaborir la teva flaire,
els teus llavis,
la teva pell,
un últim segon,
infinit, etern ...
La teva mirada, inerta, em diu tantes coses ...
La teva flaire em parla,
La teva pell m´acaricia...
Segueixes viva, fosa al meu cos,
A la meva pell, a la meva flaire,
A la meva ànima...

Comentaris

  • CATALANA_11 | 25-02-2006

    Hola! He llegit aquest relat i m'ha agradat molt! Molt maco, de veritat! una mica trist no?bé doncs, gràcies pel teu comentari!!Adéu!
    Ptonasos!

  • sincer![Ofensiu]
    Juliaaa | 13-01-2006

    És molt bonic noia de devó, le trobat molt sincer! m'ha agradat molt!
    anims i endavant!

    per cert, merci pel comentari, fa poc que formo part de la web i ha sigut el primer! ;D

    un petó!

  • Hola![Ofensiu]
    fosca | 08-01-2006 | Valoració: 9

    Només amb la memòria podem tocar i precebre més de mil moments i sensacions desaparescudes.

    Dins notre hi ha un món infinitament complex i ple de records que provablement, seran difícils d'oblidar.

    T'animo a continuar escrivint!

    Besets

    Anneta

  • Ei fada,[Ofensiu]
    estel | 08-01-2006

    he vist un comentari teu, i m'he dit, anem a veure qui és, i veig que ets nova per aquí ;) espero que hi estiguis per temps, he llegit els teus dos relats i magrada la forma en que ho dus, la distància propera de l'amor i el desig, el món màgic i la puta (o pura? jeje) realitat, espero que tot et vagi bé :), ens seguim comenta'n!

    petons :*


    rr

  • " Fosa a la meva ànima "[Ofensiu]
    kispar fidu | 08-01-2006

    "...allà hi segueixes viva... i ens els meus somnis mai hi deixaràs d'existir... "

    Les persones que dibuixen els nostres somnis constantment sempre segueixen vives dins nostre (volent-ho o no...), sempre hi tenen un lloc i sempre reapareixen en les imatges de la nostra ment.

    A vegades sembla que els somnis mai deixin de ser res més que una il·lusió... que mai puguin arribar a deixar de ser simples somnis per convertir-se en realitats... però, es vulgui o no, mai es perd tota l'esperança... és com una petita flama que sempre es manté oberta (per petita que sigui...)

    Que vagi bé!
    ens veiem per aquí!

    Ciao!
    Gemm@

  • aiguademar | 07-01-2006

    :) mentre el llegia senti com si algú proper, algú concret es clar,s'allunyés de mi. Quin mal, quanta impotència en veure que no hi podia fer res!Molt ben plasmat. :)


    gràcies per comentar!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de fada_negra

fada_negra

5 Relats

31 Comentaris

5898 Lectures

Valoració de l'autor: 9.27