Segueix feliç.

Somreia, se la veia feliç, caminant pel carrer fins i tot contagiava l'alegria. A la peixatera li dedicava un bon dia; a la mestressa de la fleca sempre la despedia amb un passi-ho bé senyora i cuidi en Miquel que té una tos molt forta; a la noieta de la merceria cada dia li buscava un vailet diferent, la deixarem per conca repetia; per ella en canvi s'havia buscat un home ben plantat, d'aquells d'abans de la guerra deia, però mai s'havia atrevit a declarar-s'hi, el mirava de cua d'ull. Un dia fins i tot li va preguntar l'hora, però aquí va quedar tot.

Fa una estona passejava Rambla avall, en una mà duia una ombrel.la menuda oberta de cap a cap, a l'altra, desfullava els pètals d'una margarida escampant-los per terra amunt i avall, una margarida grossa com el puny. Baixava la Rambla amb el cap ben dret i presumida, si algun home se la mirava ella li aclucava l'ull, treia la punteta de la llengua un parell de segons i deseguida tombava el cap com si res hagués passat. Només era un joc, estava segura que en Ramon, el seu Ramon, acabaria declarant-li el seu amor. En Ramon, prou feina té al taller, és tímid i no li fa cas, malgrat tot, ella somriu i és feliç.