Segona Ofrena

Que genial, vital, vida vida

"i tu, oxigen gasós, aire,
m'allargues la vida
un dia més encara."

Dels bons bons, gyps!
i quins bons records!
gin

I escolliran morir en els teus llavis
Mentre les mans abracen l'horitzó dels somnis...

Bell poema, zíngara. Petons peonils, d.

Quan misteri en cada paraula de cada vers! Ets una maga? Sí, i jo t'he descobert, per la meva felicitat.

Gràcies per fer-me plorar. Just ahir em deien que em convenia descarregar i sembla que les primeres estrofes han fet de catalitzador. Transmet, t'ho ben asseguro.

perquè et vaig veure, em vas deixar que mirara.
Allí hi eres, assaonant tot el deliri, dempeus amb el teu fulgor.

Gràcies, i un bes intens, de vegetació salvatge, gitanne magique.


(M'he sentit ridícul després de valorar. Com punyeta es valora una cosa així?)

Et felicito per haver estat escollida pel llibre.
Felicitats!!

Vaig assistir-hi bocabadat al teu duet amb el meu paisà de la Marina, aqui admire. El vostre va ésser un moment d'aquells que tant costen de tindre. Una inspiració del déus que, si ja és prou difícil tenir-la individualment... Què serà quan es produeix a dues bandes?
En fi, no sé expressar-me millor, però allò vostre va estar sublim i, espere que repetible...
PER QUÈ NO, AMB UN ALTRE "PARTENAIRE"?

Una forta abraçada!
FRANCESC

PS Moltes gràcies! pel teu recolzament incondicional...

Vine, besa'm ,abraça'm ....quin grapat de sentiments
gronxen del teu vers , quin fotimer de emocions fas
esclatar a tots els que et llegim . Gracies per les teves paraules
petons i una forta abraçada .

M'ha commogut aquest poema, ple de sensacions que puc sentir properes. Jo no entenc gaire de poesia, però crec que quan la sensibilitat és a flor de pell, surten meravelles com aquestes.
Segueix escampant versos amb fúria! (quina imatge, magnífica!)

S.

T'obres a l'amor,
t'hi dónes tota.

Beses la meva entrada
i jo
els teus llavis.

aquest és un dels meus primers poemes
has llegit el darrer?

que hagis pogut arribar aquí

jo soc de les assedegades de tendre bogeria!! Potser estic com un llum, o un fanal, o un focus de camp de futbol!! Però he trobat una cosa, aquí entre vosaltres, que té molt de ganxo!!
El poema, és preciós, i més si penso que et va sortir a raig, com d'una font interior d'aigua molt clara que tens.
...les tristors heretades
...l'esperança d'existir
...l'oxígen gasós, aire
Espigolant, per aquí, per allà, alimentant-me...
Gràcies per ser-hi i per repartir a tort i a dret els teus petons sorollosos. I per la companyia dels teus mots.
Que siguis feliç!
Una abraçada forta!
Ginebre