Segon sonet a Antoni Casals

Un relat de: deòmises

La carn
Suspesa
És presa
De l'arn.

A més,
Desig
Enmig
Del bes.

Tornar
A viure
Deslliura
Del mal,

Mortal
Lilà.

Comentaris

  • gypsy | 13-12-2007 | Valoració: 10

    els teus poemes sempre corprenen i fan reflexionar, a més d'usar un lèxic ric que ens obliga a usar el diccionari.

    Una abraçada POETARRO!

  • Salgado | 02-12-2007 | Valoració: 10

    que has començat un "joc" de sonets amb l'Antoni Casals. Sembla interessant la proposta o la idea.

    Xavier

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1006 Comentaris

306827 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978