Secrets professionals: Magí Gros, l’inventor

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Magí Gros, que era el cervell gris de l’empresa automobilística SETA —Societat Especial Turismes Acollonants—, estava treballant molt a fons, en secret i amb gran dedicació en el disseny d’un motor que podia estalviar més d’un 80% de combustible i, a més a més augmentava la velocitat, cosa que aniria bé per a les arques de l’Estat, ja que aquest, per no perdre ingressos, podria augmentar els impostos dels carburants i de passada les multes per excés de velocitat també, també augmentarien.


Clemente Prodiggiossa, el nou ajudant d’en Magí, provenia de la competència, provenia de FITA —Fabricazzioni Intel·ligenti Trastévere Ambulanti—, era molt aplicat i en Magí no les tenia totes. No se’n fiava gens. No s’acabava de creure que l’haguessin acomiadat de FITA. Ell més aviat pensava que era un espia.

Clemente Prodiggiossa, de seguida va notar que no es guanyava la confiança d’en Magí. Tant se val, feia veure que no se n’adonava. La seva missió era seguir tots els moviments del seu cap i això ho feia a la perfecció i, avui havien donat per acabat el gran projecte després d’una dura jornada laboral. Abans de plegar, en Magí, com cada dia, dipositava curosament en la caixa forta del departament una carpeta plena de documents.

—oOo—


Els directius de SETA es desesperaven, aquella nit els havien rebentat la caixa del Departament de Projectes i l’havien buidada. Tots els plànols, tota la feina secreta d’en Magí Gros se n’havia anat en orris.

—oOo—


Els directius de FITA, també, també es desesperaven quan en obrir la carpeta que els entregà en Clemente, pogueren comprovar que era una carpeta plena de papers en blanc.

—oOo—


En Magí Gros, que la sabia molt llarga, mai no deixava cap tipus de documentació a la caixa forta, de sempre se l’enduia a casa i... ves per on, ara amb una carpeta sota el braç es dirigia diligentment a les oficines de FONA —Fablicació Oliental Naus Aelodinàmiques—, a veure, a veure què li deien...




Escrit el 08/11/2010
Ha passat per les mans benefactores de PiCaPi
———

Comentaris

  • Un microrelat ben divertit,[Ofensiu]
    Xantalam | 25-12-2010

    d’aquells que et fan somriure, bona trama i bon camí. Felicitats!

    Bones Festes, Joan, i un any nou ple de felicitat, una abraçada,

    Empar

    PD Em vas demanar si tenia algun altre escrit en prosa publicat, i sí!!! En tinc un: “Malpensant del cel”, ei, que no t’ho dic perquè el comentis, eh? De fet és prosa poètica, no tenic remei...:))

  • Un relat ideal![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-12-2010

    Un relat ideal per alegrar aquestes festes de Nadal. Fa temps que el vaig llegir i avui he tornat a riure com aquell dia.
    Joan, tu sí que tens un bon magí imaginari. Imagina't!
    Una abraçada a tu, a la Mariàngels, a les filles, als néts. Que passeu tots plegats unes BONES FESTES!

    Mercè

  • Com sempre, molt divertit.[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 20-12-2010 | Valoració: 10

    M'alegra veure que segueixes escrivint amb el bon humor de sempre. Els teus relats són refrescants. I molt bé escrits.
    Una abraçada
    Rafel

  • Amb el teu estil inconfusible[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 19-12-2010

    de sempre, (la originalitat dels noms i cognoms és fabulosa),ens ofereixes un relat dels que es llegeixen amb un somrire als llavis.
    Molt bones festes, Joan.

    Nonna

  • Espies[Ofensiu]
    romaní | 16-12-2010 | Valoració: 10

    Felicitats Joan,
    És un relat que diverteix escrit amb molt d'enginy . Domines el secret de fer semblar fàcil el que no ho és tant.

  • SECRETS SECRETS[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 12-12-2010

    El millor ha estat veure que tot i ser una mica massa confiat, era prou espavilat com per no deixar-se robar la cartera, i aquest era l'autèntic secret, no deixar-se robar per la competència... però... i a casa on desava els treballs? Ha! però ja sé que em diràs, que aquesta és una altra història!
    Bona feina Joan!

    Ferran

  • En la línia[Ofensiu]
    Frèdia | 08-12-2010

    Molt obvi, si vols que un secret estigui segur, no el dessis pas a la caixa forta, perquè és just on l'aniran a buscar els interessats a trobar-lo, i d'espies n'hi ha a tot arreu, al lloc més inesperat, potser, fins i tot, aquí, a RC. Tal vegada hi ha mirades inconegudes que espien els secrets d'un bon relat, però aquests són sota el braç de l'autor, van sempre amb ell, perquè no se sap mai si hi ha una FONA en el camí que els pugui necessitar... Un relat amè, molt ben estructurat, amb un final escaient. M'he divertit força! I és molt teu, molt en la línia dels nanos que tant m'agraden. Salutacions. Fredia.

  • Quina gràcia![Ofensiu]
    Unaquimera | 08-12-2010 | Valoració: 10

    Efectivament, en Magí, agraciat amb intel.ligència, constància i intuïció, se la sabia llarga!


    Gràcies a les seves suspicàcies i els seus hàbits, en Clemente i la FITA s’han quedat amb un pam de nas...


    El que no sé és si els de la SETA li donaran mai les gràcies...


    En el cas de què FONA li faci una millor oferta que els seus caps oficials, suposo que aquests trauran el nou motor al mercat... i a més d’un li farà ben poca gràcia, també!


    En resum, has escrit un microrelat molt graciós...



    Per la meva banda, jo t’agreixo moltíssim la teva ajuda, amic Joan!!!

    T’envio una abraçada, esperant que et faci gràcia,


    Unaquimera

  • El teu segell[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 04-12-2010 | Valoració: 10

    Molt bo. Com sempre made in Joan Gausachs.

  • Divertidíssim![Ofensiu]
    brins | 03-12-2010 | Valoració: 10

    Mira que arriba a ser llest en Magí Gros...A veure què li diran aquesta gent de FONA...

    Joan, d'on treus aquests noms tan originals? D'on treus l'enginy per inventar històries que ens fan somriure des del principi fins al final?

    M'agradaria molt saber-ho...però ja m'imagino que és un "secret professional"

    Pilar

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

181713 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.