Cercador
SECRETS INCONFESSABLES
Un relat de: VicossAssegut en una vella cadira en la sagristia, Mossèn Ferran tenia la mirada perduda. Estava així des de missa de deu. Absolt, els records li arribaven a borbollons. El passat era més present que mai.
Tot havia canviat en aquella missa de deu. “Fills meus” digué a l’inici mentre sentia una puntada al pit. No es sentia capaç de tornar a dir aquelles paraules mentre la imatge diluïda de la Marta se li feia present. Mentre veia com anys arrere el pare se la emportava per no tornar a veure-la mai més. Com el seus desitjos acabaven en aquella fosca cambra de convent. Un colp a la porta el retornà al món. Era l’escolà.
-Mossèn Ferran, un jove l’espera per fer confessió.
-De seguida vaig.
Mossèn Ferran sortí amb el cap a terra, com si fos un animalet de camí a l’escorxador, a l’alçar el cap els ulls es creuaren amb els del jove. Els ulls blaus de la Marta se li feren present, barrejant-se amb els del jove que el tornaven a la realitat. El jove, neguitós i amb veu entrecreuada arribà a dir:
-Hola pare.
Tot havia canviat en aquella missa de deu. “Fills meus” digué a l’inici mentre sentia una puntada al pit. No es sentia capaç de tornar a dir aquelles paraules mentre la imatge diluïda de la Marta se li feia present. Mentre veia com anys arrere el pare se la emportava per no tornar a veure-la mai més. Com el seus desitjos acabaven en aquella fosca cambra de convent. Un colp a la porta el retornà al món. Era l’escolà.
-Mossèn Ferran, un jove l’espera per fer confessió.
-De seguida vaig.
Mossèn Ferran sortí amb el cap a terra, com si fos un animalet de camí a l’escorxador, a l’alçar el cap els ulls es creuaren amb els del jove. Els ulls blaus de la Marta se li feren present, barrejant-se amb els del jove que el tornaven a la realitat. El jove, neguitós i amb veu entrecreuada arribà a dir:
-Hola pare.