Secrets d’eterna joventut: Perpetu i Mefis

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Perpetu Gener Florit ja portava massa anys vivint. N’havia vist de tots colors i començava a fer-se-li pesat el viure. De bell començament era meravellós veure com la vida passava per als altres i ell es quedava tal qual, però de mica en mica se li feia més costa amunt el fet d’anar perdent familiars, amistats, coneguts... Uns els perdia per llei de vida, d’altres per la seva contínua transhumància per no cridar massa l’atenció de la seva jovenesa permanent.

S’estava plantejant tornar a demanar la presència d’en Mefis —ell l’anomenava així amb tota confiança—, per tractar de renegociar el tracte que havien fet 400 anys enrere. S’ho plantejava però no es decidia, la veritat és que morir-se pensant que se li quedarien l’ànima tampoc no l’animava gaire...

En mal moment van fer el pacte. Ell en plena joventut i amb tota la seva fortalesa a punt d’esclatar va veure que podia ser un “Tenorio” , un “Casanova” etern...

—Veig que últimament penses molt en mi —li digué un Mefistòfeles força envellit i amb poca veu.
—Òndia, Mefis! Quin ensurt que m’has donat... Però què et passa? Et trobo molt desmillorat.
—Veuràs, Perpetu, el teu contracte va ser el primer que vaig fer i em vaig equivocar en el redactat de la lletra petita; ja ho veus... tu estàs tal qual, però jo no m’aguanto els pets.
—Sí que em sap greu...
—Mira, si vols ho podem solucionar amb un comunicat amistós i ho tornem a deixar tot com estava abans. Què et sembla?
—Per mi fet. No en parlem més!


———oOo———



Perpetu Gener Florit, havia recuperat la seva ànima, havia recuperat les ganes de viure. La vida, ai la vida! Que bonica que és, ben plena de salut i amb tantes perspectives per davant...

Perpetu Gener Florit, cada vegada es trobava més a gust. La vida li deparava novament tots els seus avantatges. De mica en mica ell mateix s’animava i es trobava més valent fins que no pogué més i cridà: “Mefis!”



————
09/12/2010
Revisat, una vegada més, per PiCaPi
—————————————

Comentaris

  • El teu bon humor[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-04-2011 | Valoració: 10

    és envejable, Joan!
    M'he fet un tip de riure mentre llegia.
    Puc suggerir-te un nom per a un altre dels teus divertits relats? Una vegada vaig llegir una necrològica d'un senyor que , de cognom , es deia LLETGET I ROVELLAT. Pobret!
    Una abraçada agraida per les bones estones que paso llegint-te.

    Nonna

  • Fabulós[Ofensiu]
    Englantina | 24-01-2011 | Valoració: 10

    M'encanta!

  • Amb optimisme[Ofensiu]
    Frèdia | 16-01-2011

    Casualment he vist al fòrum que ahir va ser el teu aniversari. Moltíssimes felicitats! I mira el primer que he pensat després de llegir aquest relat, no serà que tu tens alguna mena de tracte amb aquest tal Mefis? I si no el tens, quin és el teu secret? I ara més seriosament, el relat és molt divertit, vital, irònic... És innegable que els textos diuen molt de nosaltres mateixos. Aquest, almenys, ho fa. Que sigui molt bon any, Joan, i que ens regalis molts textos amb tant optimisme.

  • Moltes felicitats, papa![Ofensiu]
    nuriagau | 15-01-2011

    Amb aquest breu comentari vull felicitar-te per aquest relat i per al teu aniversari.

    Crec que, d'una forma breu i divertida, ens has transmès que costa saber envellir i gaudir de cadascuna de les etapes de la vida. Potser tots, en algun moment o altres, ens agradaria trobar-nos amb en Mefis.

    Petonets,

    Núria

  • eps! que no![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 12-01-2011

    que m'he equivocat, que havia mirat el diccionari enciclopèdic, i està clar, a l'enciclopèdia no surt la paraula, surt al diccionari, m'havia confós, perdona l'errada, però és que d'entrada m'ha sonat malament, com si fos un castellanisme, i no, no ho és, em refereixo a "deparava", manies de vell! i del meu ordinador i la seva auto correcció... ara el "renegociar" tampoc surt a l'altre diccionari, bé doncs, dos comentaris... farem pujar la mitjana d'avui!

    Una abraçada Joan!

    Ferran

  • què t'he de dir?[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 12-01-2011

    que no sàpigues tu! escolta, ja estàs preparant alguna cosa pel premi aquest de Diògenes? perquè tu fas teaaatru i del bueeeenu! (com diria el Mou del Krakòvia).
    Aquest estil teu de diàlegs és fantàstic per a fer petites obres de teatre (bé, petites o grans, segons la intenció), i si no t'has plantejat posar-t'hi, ja pots anar agafant llapis i paper i a escriure, que hi va el futur de la dramatúrgia catalana, i que se'n rigui el guionista de Vent del Pla!
    Eps, que sóc seriós, malgrat sembli que faig conya. T'has plantejat presentar-te, o no?
    De moment et diré que has escrit un relat que he trobat força enginyós i divertit. Sols comentar-te que la paraula renegociar no l'he trobada en el diccionari, i crec que hauria d'anar separat "re negociar", però potser hi ha una altra paraula més adient., Enfin! ja saps que m'agrada mirar petites foteses. I ja que hi som, mira't també la paraula "deparava".

    Una forta abraçada, i pensa en això que t'he dit del Diògenes!

    Ferran

  • Repensant-s'hi [Ofensiu]
    copernic | 11-01-2011

    Aquest Perpetu Gener Florit (quin fart de riure aquest relat) no sap pas on navega però és que no és tan fàcil decidir (quan tens l'oportunitat) si és millor viure eternament o fer-se gran d'una manera natural. Aquest tema ja el va tractar Goethe amb Faust i Óscar Wilde amb Dorian Gray. Tu li has donat el teu toc personal humorístic, irònic, àcid i enginyós. Molt ben aconseguit! Una abraçada!

  • Aquest Faust hi vol tornar...![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 11-01-2011 | Valoració: 10

    Veig que has començat bé l'any amb el teu Perpetu Gener Florit (molt bo, molt bo, d'on treus els noms?) que fa tractes quan li convé i els vol desfer quan li dóna la gana. Ah no, a això no s'hi val!
    Tornar a ser jove, guapa, prima, plena de vitalitat, lligar força... Ostres, no sé no sé, quin número de telèfon dius que té aquest Mefis?

    Una abraçada de començament d'any.

  • Perpetu Gener Florit- molt aconseguit[Ofensiu]
    Naiade | 10-01-2011 | Valoració: 10


    Un relat molt divertit, de nou com a quasi tots els teus relats micros i macros es nota que lo teu és el humor. És nota que fas els pastorets per la familiaritat i poca por que demostres tenir a en “Mefis”.

    Ens anem llegint!! Una forta abraçada i bon any

  • Visca![Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 09-01-2011 | Valoració: 10

    Això és un micro relat, no entenc rés d’això dels reptes però de ben segur que amb aquest treball el guanyes. Novament quedo sorprès per la agilitat que tens en crear i relatar histories divertides i amb una dosi d’ironia. Aquesta t’ha sortit rodona i amb un final colossal.
    Una abraçada
    J.Lluís

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

181683 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.