Secrets d'Estat: Jaume Pi, agent secret

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

*


Jaume Pi, l'agent secret 0,31416 de l'imperi flegmàtic, estava còmodament assegut en les butaques de l'avió de la Companyia Flegmish Airways que el traslladava a... [ho sento, és secret... pel que pugui ser...]

Jaume Pi estrenyé amb força la mà de la seva acompanyant, mentre pensava en els comentaris i en les instruccions que li havia tramès el primer ministre Tony Blay. A Jaume Pi, sempre li encarregaven feines de compromís, sabien que les complia amb força prestesa i discreció i, per això el primer ministre li havia confiat aquell cas tan summament delicat...


La princesa Magnòlia, que estava compromesa amb el rei del país veí, tenia el cap ple de pardals i se sabia que tenia una aventura amb algú. Ell, en Jaume Pi, havia de descobrir amb qui es veia i solucionar-ho al més ràpidament i silenciosament possible. Una vegada conegut el personatge, si la cosa anava a males la solució seria fer-lo desaparèixer, i en el cas d'entrar en raó, se li facilitaria un bon feix de diners i de documentació falsa, amb la condició imprescindible d'abandonar el país.


Tony Blay sabia que en Jaume Pi no fallaria. En Jaume Pi no havia fallat mai. Flegmalàndia tenia en ell un fidel i eficaç servent. I, a més a més, en Jaume Pi li havia dit que coneixia una actriu de teatre que era clavada a la princesa Magnòlia, que la faria servir d'esquer i que no patís que possiblement no trigaria gaire a quedar tot arreglat.

--oOo--


Uns dies després en Tony Blay es desesperava. La princesa Magnòlia s'havia tornat boja, només feia que dir que era la Marga Rita, una actriu de teatre, i que ell ho sabia perfectament, a més a més li havia desaparegut el feix de bitllets destinats al playboy i, a sobre, no trobava per enlloc en Jaume Pi.


------
Escrit el 06/11/2010
Gentilment revisat, una vegada més, per PiCaPi

------





Comentaris

  • Evident![Ofensiu]
    brins | 21-12-2010 | Valoració: 10


    Un relat entretingut, àgil, enginyós, irònic, bo....En resum: Un relat de Joan Gausachs i Marí.

    Desitjo que passis un NADAL molt bo, Joan,

    Una abraçada,

    Pilar

  • Je, je, je![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 10-12-2010 | Valoració: 10

    Què picardiós és el teu agent secret, Jaume Pi. Ja veig que no falla mai i ho soluciona tot en benefici propi. Això sí, secretament. No li està mal al Tony Blay per a voler separar una parella d'enamorats. Això no es fa!
    Bon relat, Joan!

  • Aventura secreta[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 07-11-2010 | Valoració: 10

    Molt bona aventura amb connotacions amb "007". Agent secret admirat de jove per mi i les seves primeres pelis.
    Col·laboro a trobar a l'agent Jaume Pi. T'ho comunico.

  • Rodó, xicon![Ofensiu]
    rnbonet | 07-11-2010

    Unas cosa aixó com la figura geomètrica a la qual fa referència el número d'agent del sr. Pi.
    I no faig esment a les referències iròniques de noms i cognoms, i paisos...
    Salut i rebolica!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

181703 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.