Cercador


Llista categories

Secrets de geriátric: Oblidar és el secret de la felicitat

Un relat de: Alícia Gataxica
Cada dia la mateixa història, una dona pesada que no sé qui és s’entossudeix a dir que és ma filla. Mama que em dic Alícia, soc la teva filla petita. I torna, i a mi què si és ma filla. Jo el que vull és esmorzar, no. No m’agraden aquests cereals, que vull cafè, collons. Jo no tinc la pressió alta. No tinc la pressió alta, que t’he dit que no tinc la pressió alta. Que em portis cafè, nena, que aquí mano jo, no dius que soc ta mare!
—A vegades pel matí és posa una mica pesada, Senyora Alícia, però no tingui por, quan prengui l’esmorzar i surti al solet, ja veurà com la recordarà —li diu una estúpida de bata blanca que recull la safata que he tirat. Que divertit, se li veuen les calces a la molt meuca, a veure quina altra cosa puc tirar perquè s’ajupi, jejeje.
I que pesada aquesta donota, que no penso prendre les pastilles, que no són meves, són de aquella vella que seia aquí. Que no havia cap vella? Que et penses que soc boja jo o que... que encara que no et recordi segueixo sent ta mare, eh. No vull, no vull prendre el sol, no vull veure les plantetes, que tinc fred, que vull veure la tele, que fan la sèrie d’aquell metge tant maco dels assassinats, però serà pesada! Sortim a veure el jardí però després marxes a casa teva que tens coses millor que fer que donar la tabarra.
Buf per fi, la pesada aquesta ja es posa la jaqueta, ja marxa i em deixarà tranquil·la. Perquè em cau una llàgrima ara en veure-la marxar? Tinc alzheimer, però no sóc idiota, sóc conscient que potser acabo d’engegar a ma filla petita i que ja no ho recordo, però sabeu un secret? La meva filla gran va morir quan tenia quatre anys i l’he plorat cada dia de la meva vida. Ara que no la recordo, ja no ploro mai. De fet sóc bastant feliç, no recordant a ningú.

Comentaris

Afegir comentari
  • buscant la part positiva...[Ofensiu]
    Keia la | 28-10-2011 | Valoració: 10

    Hola, t'he descobert mirant-me nano reptes antics, als que m'hi he aficionat (amb més il.lusió que talent :-) ...) he llegit algunes coses teves i m'encanta com escrius. Aquest relat en concret l'he trobat fantàstic. Durant un minut he sigut aquella pobra dona amb alzheimer que fins i tot amb una malaltia tan terrible i troba una part positiva.... Fantàstic, de veritat...

    Núria

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]
    AssociacioRelataires | 08-10-2011

    Benvolgut relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a: associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]
    AssociacioRelataires | 02-09-2011


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • Enhorabona![Ofensiu]
    AssociacioRelataires | 09-04-2011


    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de febrer de 2011.

    Gràcies per participar,

    ARC


  • oblit[Ofensiu]
    ales de foc | 16-03-2011 | Valoració: 9

    De vegades si poguèssim oblidar certs fets o records que ens torturen, tots seríem més feliços
    relat dolcet
    una abraçada literària

  • un relat molt ben portat[Ofensiu]
    joandemataro | 16-03-2011 | Valoració: 10

    i molt colpidor al posar-te a la pell de la persona que pateix la malaltia i sentir els seus pensaments... et felicito
    salutacions des de mataró
    joan

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Alícia Gataxica

Alícia Gataxica

46 Relats

330 Comentaris

46522 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Afegir a preferits
Biografia:
"El qual està segur de conèixer la fi de les coses quan tan sols han començat a realitzar-les és o un savi o un boig; no importa quina de les dues coses sigui, la veritat és que serà un home desgraciat, ja que ha posat un ganivet en el cor de l'enigma"






R en Cadena

"Unaquimera em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora Gali i la senyora Aisha "

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >