Secrets de família

Un relat de: angie

La clariana triada del bosc
hostatjava ruda i berbena :
flaires per filtres d'amor,
tu, oli
i jo, gingebre.

La canícula es penjava de les branques,
les flors reclamaven humitat,
s'enganxava la roba a les cames :
llepava racons molls d'intimitat.

Com no volíem ser descoberts
alimentàrem només de desitjos
el tímid fogueró,
estenguérem el cos nu a l'herba
i la celístia ens cobrí .
( estelat mocador)

Del cel baixaren nostres ninetes,
per uns moments s'hi havien perdut,
reconegueren cada tronc d'arbre,
cada matoll i cada senderol obscur.

Després d'estar així una estona,
tocant-ho tot només amb les puntes dels dits,
encetàrem el nou ritual màgic
de cremar cadascun dels nostres neguits.

Quan els ulls trenaren mirades,
ens aixecàrem, de la mà,
compartírem embranzida
i saltàrem sobre aquell mar de flames.

La tradició deia que
la parella que així ho fes
començaria el proper estiu
essent a casa un més.

Una lleu tintada vermellosa
s'emparà de les nostres galtes
i el coll es movia en onades de sang,
ens deixàrem anar sobre aquella verda catifa
i ens fonguérem en abraçada d'amant.

La comunió entre la natura
i el nostre cerimonial silenciós
convidà a que desenes de lluernes
ens fessin de decorat luxós.

No sabem si aquella nit fou màgica,
creiem el que a cada moment vam sentir
però un doll de joia i alegria
ens raja del cor quan veiem el nostre fill.

Érem molt joves,
però no ho era pas el nostre amor.
El record agradós d'aquell Sant Joan
a les Gavarres,
ens pessigolleja encara avui el cos.

Pel nostre fill Joan, en el dia del seu 18è aniversari.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

276308 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com