Secrets de confessió: Mossèn Fidel

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Mossèn Fidel resta capbaix, el seu amic Joan Casanova, el seu amic de la infantesa l’ha vingut a veure per descarregar la seva consciència, i ell, tot i que el podia haver ajudat, no ha sabut què dir-li.

Mossèn Fidel recorda els anys passats amb en Joan, des de la seva infantesa fins quan, ja de més grans, empaitaven les noies.

Fa memòria, també, del seu primer i únic enfrontament: tots dos s’enamoraren perdudament de la Roseta, la filla de la fonda del poble. Va guanyar en Joan!

Al cap de poc temps es casaren. El varen fer padrí de boda i també padrí de la seva filla Rosa, nascuda als set mesos del casament.

Mossèn Fidel somriu amargament tot recordant la seva vocació tardana. Recorda que quan feia poc que l’havien ordenat sacerdot, va demanar dispensa al seu Bisbe per poder administrar la Primera Comunió a la fillola, ja que ell pertanyia a una altra parròquia.

El somriure amarg se li accentua en recordar el seu desplaçament a corre-cuita, atenent l’avís del seu amic Joan quan va escriure en una carta: “Fidel, la Roseta s’està morint; té un mal lleig...”

Semblava que la Roseta l’hagués estat esperant. L’endemà mateix, entregava la seva ànima.

——oOo——


Mossèn Fidel s’eixuga unes llàgrimes que a poc a poc se li escolen cara avall, i recorda les paraules d’en Joan: “Fidel, deixa’m parlar. Només he vingut a descarregar la meva consciència. Primer parlaré amb l’amic... després... després amb el capellà...”

Pobre Joan! Havia vingut a dir que la Rosa, la seva filla, s’havia compromès amb el Rogeli. En Rogeli, era l’actual ferrer del poble. En Rogeli era orfe, els seus pares van morir molt joves. En Rogeli era molt bon noi... però ell s’havia d’oposar al prometatge ja que no tenia cap dubte que era fill seu...!

——oOo——


Mossèn Fidel no podia dir res; en Joan el lligava amb la seva confessió. Mossèn Fidel no podia dir res, la Roseta l’havia lligat, en el llit de mort, confessant-li que la Rosa no era filla d’en Joan...


————
23/01/2011
revisat el 24/01/2011 per PiCaPi
——————





Comentaris

  • aquest mossen ...[Ofensiu]

    jo ho tindria clar, ho explicaria. És clar que m'és fàcil dir-ho: soc agnòstica.

    Si em poso en la pell del mossèn he de dir que el relat està molt, molt ben aconseguit.

  • Ai amb els Mossens!![Ofensiu]
    Naiade | 15-02-2011 | Valoració: 10


    Hola Joan, he tingut curiositat per aquest Mossèn Fidel i veig que com el meu M. Ramon també embolica que fa fort. Efectivament els nostres relats secrets tenen similituds. Sembla mentida que amb tan poques paraules emboliquem tant la troca.
    Seguirem inventant secrets que es veu que és lo nostre.

    Una abraçada

  • UN DILEMA INSALVABLE[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 12-02-2011 | Valoració: 10

    Aquesta és una situació molt compromesa i de la que el sacerdot no en pot sortir sense faltar al secret de confessió. I els perjudicats de tantes mentides i secrets no seràn d'altres que la parella que s'estima i que vol contraure matrimoni.
    El relat està meravellosament ben escrit i amb l' estil clar i amè a que ens tens acostumats. També amb aquest element sorpresiu final, que és la guinda del pastís literari amb que ens obsequiat.
    M'alegra tornar-te a llegir

  • dos en un[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 07-02-2011

    un secret i un altre i embolica que fa fort. Si ja diuen que en els pallers del pobles s'han gestat molts hereus! i els pares poc que en sabien res... els que són pares oficials, no els pares de les mosses que anaven al paller.
    Però ja no m'embranco més. Bon relat Joan, amb la teva gràcia i mestria característica.

    Una abraçada.

    Ferran

  • panxample | 05-02-2011 | Valoració: 10

    Secret sobre secret, i ,embolica que fa fort!
    Enhorabona, m'agrada
    Avant

  • Caram![Ofensiu]
    Josoc | 04-02-2011

    M'ha agradat molt. Pobre mossèn, quin mal de cap. Sembla un relat de la nostra comun amiga Quimera que sempre sorprén amb els seus finals. Li fas bona competència!

  • ben trobat![Ofensiu]
    quimmiracle | 04-02-2011

    M'ha agradat molt això del doble secret! Molt ben trobat!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

181681 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.