Secrets d’antigues civilitzacions: Cristòfol Sala Cot, egiptòleg

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Cristòfol Sala Cot, tal com el seu nom indica, és viatger i egiptòleg. Acaba d’arribar del seu últim viatge. Ha descobert una nova tomba, la del faraó Tothomdekanto. Discretament, s’ha apropiat de manera desinteressada d’una arqueta petita dipositada dins del sarcòfag, als peus del faraó.

A hores d’ara, encara no sap com ha estat capaç de fer-ho. Està molt i molt sorprès que no l’hagin enxampat a la duana. I en aquests moments, sol a casa, sense desfer maletes ni equipatge, assegut davant la seva taula de despatx amb l’arqueta entres les mans tremoloses, es disposa a obrir-la; ni tan sols s’ha tret el barret *...

Cristòfol Sala Cot, emocionat, obre l’arqueta. Hi ha diversos papirs. Tots són plànols; el de la pròpia piràmide i els d’altres construccions. Caram! Sembla que es tracta d’una urbanització, amb els seus carrers, places i edificis ben delineats...

De sobte, el cor li fa un salt. Cristòfol Sala Cot és conscient que acaba de fer un gran descobriment: No! No és veritat que els dibuixos dels egipcis que han arribat a les nostres mans estiguessin fets sempre de perfil perquè no sabessin fer-los d’altra manera. La resposta és més senzilla... és, senzillament, que havien dissenyat les voreres massa estretes...

———————
(*) Hem posat barret, per no repetir salacot. (Nota de l’autor)


————
5 i 6 de març del 2011
23/03/2011 PiCaPi
———————

Comentaris

  • Oblid imperdonable!![Ofensiu]
    Annalls | 15-03-2013 | Valoració: 10

    La teva nota!!!

  • Que bo, que bo!!![Ofensiu]
    Annalls | 15-03-2013

    Ma encantat descobrir-te en aquesta teva quinzena, gracies a llibre per haver-ho proposat! Ja ens anirem llegint, bé per la meva part al menys... Ja tens un llibre amb un recull de relats?Mira que fan falta avui dia , amb tanta llàgrima com hi ha.
    Tothomdecanto/ bona feina...bon descobriment..com no se'ns havia acudit abans, tan fàcil com era?? Doncs perquè no ens diem Joan Gausachs !!
    Anna

  • Recollins i recollons![Ofensiu]
    rnbonet | 04-03-2013

    I és que els egipcis s'avançaven a l'època i els segles.
    Saps que m'agrada més?: Que el C. "Sala Cot" es lleve - "tregui"- el barret. ...
    És que les redundàncies -redéu,, quina paraula! - a una antiga civilització, encara que siga la egípcia (mira que fer piràmides i més piràmides!) al final cansa...

    PS. Ara pense que "allò de 'cansar'"... depén de quina cosa fas!

  • Un secret amb conseqüències estètiques[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-05-2011 | Valoració: 10

    Un altre d’aquells relats teus que em fan florir el somriure des del començament de la lectura i que, conforme aquesta avança, el van eixamplant a cops ( hauria de dir a “mots” ) d’ingeni i complicitat...
    Quina idea més original la teva!
    I quin secret històric amb conseqüències estètiques!

    M’ha agradat molt veure que varem coincidir en la convocatòria del mes d’abril i que el teu sentit de l’humor, inesgotable, pot amarar qualsevol tema que et posin per davant.

    T’envio una abraçada frontal,
    Unaquimera

  • és clar![Ofensiu]
    Englantina | 19-04-2011 | Valoració: 10

    Ara ho entenc tot, Joan! Potser no eren tan fantàstics, els egipcis, a l'hora de dissenyar les seves construccions. I quin un, aquest Cristòfol!
    El teu relat, breu i graciós, em permetrà anar a dormir amb un somriure a la boca.

  • Un descobriment genial!!![Ofensiu]
    uanra | 18-04-2011

    Està molt bé, pero podies haver ficat un faraó real, com:Kheops.
    Un petonet, avi. T'escric des del mòbil de la mama.
    Arnau

  • Ocurrent i simpàtic[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 13-04-2011

    Realment, la història s'escriu, a vegades, en base als errors d'interpretació, En aquest cas, és possible que noves troballes els fes arribar a la mateixa conclussió que ha arribat el teu Cristòfol Sala Cot. Per què no?
    M'has fet somriure, Joan, aquest cop i molts d'altres en els que he passat pel teu racó a llegir-te.
    Una abraçada!

  • un secret ben curiós[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 08-04-2011

    molt imaginatiu i ben trobat, qui sap, certament, que en pensaran dels nostres mites artístics d'avui les futures generacions mil o dos mil anys enllà.
    Un micro curt, directe i ben resolt.

    Ferran



  • Un vell secret[Ofensiu]
    nuriagau | 08-04-2011

    No deixes de sorprendre’m i m’agrada que hagis estat capaç d’anar greant un microrelat per a cadascun dels secrets que ha proposat el concurs de l’ARC. En aquesta ocasió ens has ofert, novament, un relat ocurrent i simpàtic sobre la un secret esbojarrat de la civilització egípcia.
    Ens seguirem llegint!
    Núria
    PS: El que les voreres dels egipcis fossin estretes m’ha recordat el que deies de l’escala del meu antic pis. Aquelles escales que, quan duies un parell de bosses del súper, calia pujar-les en posició egípcia.

  • Qui sap...[Ofensiu]
    AVERROIS | 05-04-2011 | Valoració: 10

    ...que diran d'aquí a 5000 anys dels quadres del Picasso, del Dalí o del Miró. Realment la gent era així? Bon relat, si senyor!
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

181697 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.