Secrets d’adolescència: El sopar d’antics companys

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Tenia el sobre, a les mans, on es llegia: Roger Gay Alegre. Cada any, des de ja en feia uns quants, el rebia puntualment entre març i abril. Els antics companys d’estudi, de la seva adolescència, es reunien any rere any en un sopar de germanor. No hi havia assistit mai.

Remembrava, malenconiosament, aquella etapa: les primeres cigarretes d’amagat; les revistes que llavors en deien “per a gent gran”; recordava quan empaitaven —és una manera de dir— les noies del col·legi de dos carrers més avall del seu, les primeres discussions un xic serioses... i aquests records li produïen un somriure amarg.

Decididament, aquest any hi acudiria. Davant per davant del restaurant on s’havien de trobar, hi havia una cafeteria amb grans finestrals. Des d’allí podria veure l’arribada dels companys... segur que els reconeixeria a tots; tampoc no havien passat tants anys.

——o0o——


A través de la vidriera veié com anaven arribant: l’Ernest i en Julià varen ser els primers, després en Sebastià, en Lluc i l’Esteve... en Pere, en Robert, en Ricard, en...

Havia arribat l’hora! S’aixecà, pagà la consumició i sortí al carrer. Amb pas segur, es dirigí a l’altra vorera. No li va ser cap sorpresa ser l’atracció de totes les mirades dels antics companys, notava que ningú no l’havia reconegut. Quan arribà a la seva alçada els digué:

—Hola nois! Jo us he identificat a tots. Ja veig que vosaltres no... Sóc... bé, ara sóc, la Roser Gay Alegre.



————
Escrit originalment el 24/04/2011
i revisat i millorat —no podia ser d’altra manera— per PiCaPi el 01/05/2011
————————

Comentaris

  • Transformacions adultes...[Ofensiu]
    Romy Ros | 22-04-2020 | Valoració: 10

    Tu sempre ets un gran mestre en tots els temes que relates. I en aquest t'has coronat. Qui no ha assistit mai a un sopar d'antics companys d'escola, institut o universitat? Sempre trobem sorpreses. Tu has relatat una d'elles, fins els cognoms ho delaten... Felicitats.
    Gràcies per comentar un dels meus relats preferits dedicat a una persona especial.
    Una salutació afectuosa!
    Romy Ros :)

  • Ben amagat[Ofensiu]
    copernic | 22-05-2011

    Tal com diu la Núria ens has amagat sàviament el "canvi" que difícilment faria reconeixible un antic company d'escola. Bon relat en el que ens ofereixes una visió humorística dels a vegades incòmodes sopars d'antics alumnes. Sembla mentida el joc que dona un senzill canvi d'una ge per una essa, és a dir, Roser per Roger. Els cognoms tampoc passen desapercebuts. Bona feina, Joan. Una abraçada!

  • El pas del temps[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-05-2011 | Valoració: 10

    La teva aportació al tema m’ha semblat realment molt adient i amb bona perspectiva.

    Tot i que el punt de vista ve donat pel pas del temps, la mirada retrospectiva permet donar un bon cop d’ull a l’etapa adolescent, aquella edat en què tantes coses es mantenien en secret... i després ens permet tornar a focalitzar l’atenció en el moment present, en què algunes d’aquelles coses han deixat de ser-ho.
    Un bon joc de miralls el que t’has portat entre mans, Joan!

    I per cert, aquest "Sopar..." m'ha recordat un altre sopar que ja t'havia llegit i comentat fa temps,,, com passa el temps, oi? ;-)

    M’agrada molt haver coincidit amb tu de nou, en aquesta convocatòria de maig.

    T’envio una abraçada alegre de veritat,
    Unaquimera

  • Una descoberta t´tipica de l'adolescència[Ofensiu]
    nuriagau | 04-05-2011

    Una microrrelat narrat des d’un punt de vista d’un narrador omniscient que el narrador no ens desvetlla fel secret fins que el protagonista “travessa la vorera”.

    Un relat que, malgrat la brevetat, permet que el lector s’imagini el procés evolutiu i d’acceptació que ha patit el protagonista des de l’adolescència.

    Per la temàtica, m’ha recordat dos dels teus relats que més m’agraden : El sopar
    i Cartes... Silencis....

    Ens seguirem llegint,

    Núria

    PS: Potser el nom i cognoms del personatge ja eren un presagi del que seria la seva vida, no?

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

181710 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.