Secrets al geriàtric

Un relat de: garbi24
No em va fer mal haver d’entrar al geriàtric, son coses que amb el temps passen, i quan veus que més que una aportació ets una obligació, quasi que demanes que t’aparquin en un centre, on almenys no has de donar gràcies a ningú.
Els primers dies varen ser molt tristos, em vaig haver de desfer de costums i coses molt importants. Per una persona que té tot el temps del món, omplir cada hora del dia i moltes de la nit, necessitava un aliat, un que estès disposat a fer coses prohibides per satisfer-me, portant-me el que jo volia.
Vaig trobar l’aliada perfecte en la meva neta, dona de món, acostumada a entendre certes coses sense parar-se a preguntar, només desitjant complaure. Ella es cuidaria de tot, em va prometre que en pocs dies tot estaria a punt, trobaria la manera de despistar al personal.
Abans d’ahir va venir amb una bona capsa de les meves galetes preferides, de les quals no en podia abusar. Em va picar l’ullet en el moment de donar-me-la, al instant vaig notar que pesava més del normal i amb un somriure li vaig donar les gràcies. Ella llegint-me el pensament es va acomiadar, donant-me a mi la possibilitat de retirar-me a l’habitació per posar remei al patiment dels últims dies. Un cop treta la primera safata de galetes, va aparèixer, nou flamant, un mini ordinador amb connexió a la xarxa per poder-me tornar a connectar al meu blog i a les xarxes socials. Vital per mi per continuar viu, deixar emprenta i sentir que encara puc fer somriure a alguna velleta com jo. Amaguem-ho que ve la infermera!!!

Comentaris

  • crohnic | 19-03-2011

    Bon relat i bon secret, que evidencia l'evolució que viu constantment el el món, la tecnologia i les persones...

  • I és que[Ofensiu]
    panxample | 09-03-2011 | Valoració: 10

    la vida de les persones cada vegada corre més despresa i la ciència avança, que és un portent .
    És una situació ara inversemblant, però cada dia més habitual , és bo i natural que sigui així.
    avant

  • Si ens ho...[Ofensiu]
    AVERROIS | 05-03-2011 | Valoració: 10

    ...mirem d'una altra manera, podem dir que les persones que tota la vida han treballat i no han pogut gaudir de la natura, de viure en una paraula, haurien de prendre aquest "apartar-se de la via en servei" com una manera de gaudir de cada instant, de cada segon, de cada núvol, de cada cara que passa per el seu costat. Però també comprenc que les xarxes socials cada cop són més fortes i perderem el contacte visual que moltes vegades ens fa ser més humans.
    Un bon relat per pensar, una abraçada.

  • I és clar que sí![Ofensiu]
    Josoc | 05-03-2011

    No cal desconnectar-se de la vida.