SECRET

Hi ha secrets que cal que morin amb tu. Resten en la memòria com un tatuatge que es resisteix a l'oblid. I, a voltes, la solitud del recordar es fa llosa i pesa damunt del cap en un malviure, una ombra de remordiment constant que ja no puc evitar. Com si el rellotge del pensament s'hagués encallat en aquell racó de la història. La vida et va vivint, els anys passen, però la memòria ha quedat atrapada en aquell instant precís, presonera d'un temps fet silenci. Sense saber-ho, et converteixes en el miserable presoner d'aquell fet inconfessable, i preferiries haver perdut el seny, però no t'és concedit aquest desig. I aprens a malviure amb el secret que et consumeix per dins. I et fas vell. l el remordiment pesa massa i voldries deixar-lo anar, ni que fos amb el darrer alè, que mai arriba.