Secret dolorós.

Un relat de: Naiade

L’Arianna contemplava els rostres dels seus néts, imaginant com i on devia de ser ara...
Imatges del passat van anar esborrant l’entorn , per dur-la dins aquell món on tan sols ella hi tenia accés.
Com en una vella pel•lícula en blanc i negre, es veia a ella d’adolescent quan tornava d’escola feliç i innocent. A casa l’esperava la Palmira, l’assistenta; com l’estimava aquella noia! no sabia pas què hauria fet sense ella. Els pares eren de classe alta i tot sovint tenien ocupacions socials i viatges. A ella ja li estava bé, perquè quan eren a casa, hi regnava una disciplina tan severa que no li agradava gens.
Va rememorar amb dificultat el rostre d’en Damià, aquell home que li doblava l’edat i que l’havia seduïda. Aquell, de qui s’havia enamorat i de qui havia quedat embarassada. Aquell que, en saber-ho, li havia confessat que era casat i li havia demanat que avortés.
El cor li bategava descompassat com sempre que ho recordava.
Veia el rostre compungit de la Palmira quan ella li ho va confessar.
Aquell cap de setmana soles al pis... sense poder dormir...van trobar la solució.
No podia dir-ho als pares, els coneixia massa bé. Per a ells les aparences eren el més important i li haurien dit el mateix que en Damià. Ella no volia malmetre el seu fill o filla, de fet no sabia què havia tingut.
La Palmira va telefonar al seu cosí sacerdot.
Els va donar una adreça de París. Allà l’ajudarien.
Convèncer els pares que volia anar a estudiar un any a l’estranger no li va costar gens. Aniria a la universitat i s’allotjaria en un col•legi major.
Un cop a la ciutat, va contactar amb qui li havia recomanat el capellà. Ja havia assumit que no podia quedar-se amb el seu fill, però tenia molt clar que volia que visqués, ell, no en tenia cap culpa, sabia que donant-lo en adopció, estaria bé, ella... no podia oferir-li res.
Va anar a la universitat fins que va poder.
Un cop passat el tràngol, i ja de tornada, l’embargava una gran buidor...
Una veueta la va treure del passat...
Àvia...que plores ?

Comentaris

  • Entendridor[Ofensiu]
    Lavínia | 08-06-2011

    la solitud de l'àvia que guarda el secret...
    M'ha agradat molt. Felicitats!
    Un petó

  • t'agraeixo molt...[Ofensiu]
    joandemataro | 03-06-2011 | Valoració: 10

    el teu contacte a través del blog, ets molt amable en visitar-me
    espero poder llegir aviat nous relats teus
    abraçades mataronines
    joan

  • 1001 i més!![Ofensiu]
    Núria Niubó | 30-05-2011 | Valoració: 10

    M’has fet esborronar!
    Què dur ha de ser viure sempre amb aquest secret que és ple d’enyor i dolor.
    Ens fas endinsar en el cor de l’àvia, i sense adonar-nos ens fem protagonista i nets i lectors alhora.
    Un relat preciós, ple de tendresa i amor.
    És un autèntic plaer llegir-te.

    Gràcies Naiade per les teves paraules.
    Una càlida abraçada,
    Núria

  • enhorabona[Ofensiu]
    Rocafort | 29-05-2011 | Valoració: 10

    Molt ben construit i narrat. Felicitats per els teus primers 1000 comentaris

  • Des de la imaginació...[Ofensiu]
    joanalvol | 29-05-2011 | Valoració: 10

    has creat un relat real des de la irrealitat mateixa. Fins a tal punt que penso que la veueta que sent li duu tota la música d’una vida que segur que és, encara que no la conegui. El sentiment esdevé una font de coneixement molt apta.
    Una abraçada
    Joanalvol

  • Memòria que no s'esborra[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-05-2011 | Valoració: 10

    Hi ha detalls en aquesta vida que no es poden esborrar. I el fet de quedar-se embarassada, evidentment n'és un. L'àvia ha quedat tocada amb tots els motius del món. Has escrit un relat tan tendre, tan comprensiu envers la protagonista, tan fidel a les normes existents fa uns anys que posen la pell de gallina només recordar-ho. Un bon relat així ho reflecteix i el teu n'és un exemple. M'ha encantat començar el dia llegint aquest relat teu. Una abraçada.

    Aleix

  • He anat a raure...[Ofensiu]
    deòmises | 25-05-2011

    ...al teu relat després de la trobada barcelonina. Ja feia tres anys ben bé que no ens vèiem físicament. Malgrat tot, la lectura dels teus poemes/relats sempre és gratificant.

    I aquest secret d'adolescència-vellesa és una mostra més del teu tarannà de bona narradora. I la veueta que se sent mentre llegeixes la darrera frase del relat...


    d.

  • bon relat[Ofensiu]
    Lavínia | 23-05-2011

    d'un secret que arrossega des de l'adolescènica. No ha passat de moda. Pot ser d'avui mateix...

    un petó

    Gràcies pel teu comentari, Nàiade. M'he posat a la pell del meu nét petit, en Nil i ha estat tot un plaer i una aventura de "pirates"

  • El secret de[Ofensiu]
    panxample | 23-05-2011

    la joia de viure i d'estimar la vida,. Aquest món que a voltes trobem sense voler-ho, i que no es nostre, ens obliga a procedir i a buscar solucions.
    Una llagrimete embolcalla aquells records que de vegades continuen sent secrets.
    Un secret ple de vida
    enhorabona
    Avant

  • Record i realitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-05-2011 | Valoració: 10

    El secret d’aquella jove, l’adolescent que va prendre una decisió valenta, encara atrapa a l’àvia, aquesta dona que contempla als néts i recorda, imagina i dubta, ja que no sap com deu ser, on deu viure, quina vida ha portat el fill a qui va permetre viure.
    I en fer-ho, potser una llàgrima vessa des del passat sobre el present, des del record cap a la realitat...

    Un relat que fa palès que la vida continua, oi?

    Ja veus, hem tornat a coincidit en la convocatòria d’aquest mes... ;-)

    T’envio una abraçada de les que no fan gens de mal,
    Unaquimera

  • gràcies de nou naiade[Ofensiu]
    joandemataro | 18-05-2011 | Valoració: 10

    pel teu comentari i per compartir tantes coses a RC
    per cert si t'animes et convido a...

    participar , junt amb els més veterans , els nouvinguts, els més joves, homes, dones, quitxalla... , al nou repte de minirelats( d'una llargària d'un full, per una sola cara , més o menys ) al fòrum de RC.

    Aquí et deixo l'enllaç on ho explica tot i on pots penjar el teu escrit:
    Rdm nº 1


    T’hi espero .
    Gràcies per endavant
    Joan

  • gràcies naiade pel comentari...[Ofensiu]
    joandemataro | 11-05-2011 | Valoració: 10

    al meu relat , ja han publicat el desenllaç. espero que t'agradi
    una abraçada
    joan

  • M’ha agradat tornar-te a llegir[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 09-05-2011 | Valoració: 10

    M’ha agradat tornar-te a llegir. Un relat que m’ha sorprès el seu final, ja que, tot i ser un mini-relat havies aconseguit m’oblidés del moment en que estàvem al començament.
    Molta sort!
    —Joan—

  • ah, m'oblidava...[Ofensiu]
    joandemataro | 09-05-2011 | Valoració: 10

    No sé si ja ho has fet però et convido a llegir, si et ve de gust és clar, l'últim poema que he penjat al meu blog, que tot just comença a caminar. El blog es diu “ ESQUITXOS D’UNA VIDA”.

    El nou poema : És per tu que puc surar

    Espero que t’agradi
    Una abraçada ben gran
    Joan

  • una història molt ben narrada i[Ofensiu]
    joandemataro | 09-05-2011 | Valoració: 10

    crua, plena de sentiments durs, de patiments i alhora de determinació d'una dona que lluita pel seu fill.
    Et felicito pel relat
    una abraçada
    joan

  • Un secret perdurable[Ofensiu]
    nuriagau | 09-05-2011

    Un relat en què queda palès que un secret de l’adolescència roman en la ment i el cor de la protagonista del relat fins a la seva vellesa.
    El narrador introdueix un flash-back a la història de la que la protagonista i el lector no aconseguim tornar fins que no sentim la veueta de la nena.
    Ens seguim llegint,
    Núria

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

274360 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com