Secret de l'eterna joventut

Alta i guapa, amb un cos perfecte que contaminava l’entorn de sensualitat, dia rere dia, veient que per ella no passaven els anys. Tots els seus marits l’havien adorat fins la mort, marxant amb recança d’aquest món, enamorats encara de la bellesa natural que desprenia i contagiava a qui estava la seu costat.
Feia poc que el seu estimat havia deixat de viure, ella necessitada de tendresa, es deixava acaronar per el confort del amor jove, que li era ofert sense preguntes davant de tanta bellesa.
Estava al mateix temps trista, trista de tornar a començar de nou, després de tantes vegades n’havia perdut el compte, però si volia refer la seva vida ara li en donaven la possibilitat. Ho aprofitaria mentre durés, la vida és més passatgera si tens bona companyia, però no s’acostumava a canviar tant sovint de parella.
Els seus primers records aquí, la portaven a recordar les seves èpoques a la gloriosa i conquistadora Roma.
Molts anys trepitjant el planeta, sense poder revelar el seu secret, tampoc ningú l’hauria cregut. Era qüestió de paciència, tant sols li faltaven uns quatre-cents anys de condemna, i els seus la vindrien a buscar per retornar-la al seu planeta, a viure una vida plana sense deures ni obligacions. Últimament però, s’estava plantejant ser reincident en el seu delicte, tampoc estaria gens malament de complir cadena perpètua, en aquest planeta, envoltada d’humans amb data de caducitat.