Secret de l'amor vengut cap. 1

-Saps?-vaig dir encenent un Pall Mall-no crec que sigui necessari fer-ho.No en treus res.El millor seria que marxessis,truquessis a una amiga i et desfoguessis entre llagrimes. Per molt mal que em facis no et sentiràs millor.
Em venc.

-No en treuràs res.Ja ho sabies de bon principi. No corro riscs.No m'agrada,ja porto dos anys fent-ho i no puc fallar a aquestes altures. M'entens?
Només és feina.

-Creu-me,ets encantadora.Poques vegades m'ho he pasta tant be.Però tot te un final.No?No vull ser cruel.

Era un mar de llagrimes.Jo,però,era invulnerable,una escultura de pedra.No em sentia malament per destroçar-li el cor,m'impressionava com ja no sentia res. Havia perdut els sentiments feia temps i tot just m'adonava ara.

-Gemma,no ploris.Segur que aviat trobaràs algú millor que jo.T'estimara.Donarà la vida per tu. Oblida'm. Odia'm. Creu-me.
Esperava que no vingués cap veí xafarder alarmat pels crits i ho malinterpretés tot.Era molt més simple del que podia semblar.
Prostitució.

-Podem quedar un dia i fer un cafè i parlar de les teves coses.Del teu xicot.
Agafada el tallant amb fúria. Sabia que era incapaç. Ho tenia tot,no ho podia engegar a la merda.Sols li mancava l'amor que jo li acabava d'arrencar. Un amor vertader,no com el meu. Si hagués sabut com acabaria l'hagués rebutjat. Ja en tenia suficients en llista.

Realment era la noia més encantadora que he conegut en ma vida. M'hagués enamorat però barrejar negocis amb feina no es bo,ho deia al meu pare, i per una vegada crec que tenia raó. Podia tenir al noi que volgués menjant del seu palmell. Tenia que guanyar confiança amb si mateixa. La culpa de tot la tenia la filla puta de sa mare.Mai he odiat tan a una desconeguda.No era forma de tractar-la.

-T'estimo a tu.Ho ets tot per mi.Et pagaré el doble si cal.-era una gateta indefensa.-No em pots deixar. Que faré sense tu?

Vaig apropar-m'hi. Amb seguretat. Vaig treure-li el ganivet. S'avalançà damunt meu i m'empapà el polo de llagrimes. M'havia sortit car aquell polo,Ralph.Va ser dels primers que vaig adquirir. L'havia aconseguit gràcies a la Carme.Ella va ser la primera. Ella em va crear.Era el seu mnstre. Buit per dins i bell per fora. En ella vaig trobar totes les despostes i secrets d'aquell món que ens es tan desconegut. La Gemma no ho sabia i continuava amb el seus gemecs llastimossos. Era el modern Prometeu.

Va tardar hora i molt en marxar. Vaig dir-li mil coses per animar-la. Li vaig descriure un futur idíl·lic,on ella era feliç, on res li faltava. S'aixecava cada matí amb el seu estimat al costat abraçant-la amb un gran somriure als llavis. Feien l'amor dolçament a la dutxa i es despedirien amb un llarg petó que recordaria tot el dia fins que es retrobessin al vespre. Serien la parella ideal. Un model a seguir. Un somni fet realitat.

Demà a primera hora portaria el polo a la tintoreria.

Vaig dormir-me com un nen. M'espereva un dia dur l'endemà.