Se sent un silenci somort.

Un relat de: onatge

Se sent un silenci somort.



Se sent un silenci somort, sembla com si tot estigués en pau... Els carrers resten buits. Només escolto ocells que canten vinguts de qui sap on.
Diria - dic - que tinc els peus calents i el cap fred. El tic-tac d'un rellotge segueix la seva rutina rutinària... Fa sol i entra a casa.
El veí del replà es va morir. Amics i veïns, també. El cobrador de la mort no s'atura, però sovint s'equivoca. S'equivoca de dia o de casa... Els més rics tanquen bé la porta amb tres panys, és igual... El cobrador de la mort té la clau de tot arreu.
Avui fa un sol que quasi tot està al bany maria.



Ha quedat una tarda de cel rogent. Un quadre immillorable. Una pausa per l'esperit.
Ara el vent ha obert la boca i tot dansa.
Fa fred. Ja quasi és nit. El dia ha passat com tots els dies. Una menja, una digestió i alguna parida...
El vent xiula per les escletxes de totes les finestres.
Els que venen a emprenyar truquen a la porta.
Sort que no en tenen la clau...


Sóc fill d'un poble envejat, i per envejat reprimit. Un país que sempre hem hagut de lluitar. Sempre ens han tingut
- i tenen - el peu al coll...
No vull fer balanç de res. Bé no sé què vull fer.



No comença res,
de mi depèn fer-ne
un temps nou.
Mirar endavant amb
una mirada renovada.
Sense que l'ahir
hipotequi l'avui.
Del rebost dels desigs
treure'n un de nou i fresc...
Caminar endavant sense
pensar ni tenir por
de les pedres...
Cada camí té el seu peatge.





La lluna ja dóna un caliu intimista.
La vida ja és un cel ple d'estrelles...


Les paraules són una dutxa per l'esperit. Un bàlsam pel pit. I un neguit despert pels sentiments.
El vent segueix cantant amb una partitura molt particular. Amb els ulls clucs et dibuixo. Et conec. Conec els teus cims, la teva vall, la carena dels teus llavis,
i sé del fruit dels teus sembrats. El teu cor intuït i adolorit...
Assegut a la butaca del silenci. Sense crits ni sorolls.
El neguit masculí. Sé què és diferent del femení.
No em pregunteu la diferència. Sé què és diferent.
Assegut sense pressa, sense temps.
La vida va regalimant i jo li beso el pit
potser amb la por de quedar-me sense dida.


Ningú no té ulls morts. Tothom diu alguna cosa,
encara que no vulgui dir res.
Voleia la flama de l'espelma,
com si anés fent una beixamel a l'ambient.




onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

392487 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com