Sé que tornaré a perdre'm

És tard,
ja no hi passen més trens,
camino, aturant-me en cada cantonada,
per haviam si em xoco amb tu.

Però no,
com ja he dit, és tard,
i tu ja no vagues pels carrers,
com jo.

De lluny,
entre la boira imaginaria,
que tenyeixen els meus ulls,
veig el teu dibuix.

En aquest retrat,
fas aquella cara avergonyida,
i et mossegues les ungles,
estàs nerviós...

Et dibuixo, amb el pensament,
la camisa aquella que m'agrada,
i al canell dret,
la polsera...ja saps quina.

Intento apropar-me a tu,
els meus passos m'acompanyen,
però no sé molt bé,
on van.
De sobte,
el brunzit intens,
del vent de tramuntana,
recòrrer el meu cos.

Sé que tornaré a perdre'm...