Sé que tornaràs!

Un relat de: Mimi...
Ja ha passat un mes, un mes sense saber de tu, i la veritat no m'agrada gens. Vas marxar i vas dir adéu, però em vas mirar, sé que no volies marxar; i jo et vaig mirar, tampoc volia que marxessis, però ho vas fer... i encara no has tornat.
Cada dia penso que tornaràs a entrar per aquella porta de vidre, que tans cops veig que s'obre, però qui l'obre no ets tu.

L'únic que tinc de tu és una simple fotografia i el record d'una bonica mirada, que em vas fer quan ja marxaves, vaig interpretar que tornaries.... que tornaries algun dia, un dia inesperat segur; tens l'especialitat per aparèixer quan menys m'ho espero, i no deixem de banda que també ets especialista en fer que la meva cara sembli un autèntic tomàquet al mateix moment en el que et veu. Això si, he de reconèixer que m'encanta; m'encanta que no m'ho esperi, igual que m'encanta que s'em posin les galtes vermelletes al veure't.

Tinc l'esperança que tornaràs, que em diràs Hola, que em miraràs, que ens mirarem; però tinc un somni, que hi haurà alguna cosa més, no sé què, però hi serà, sé que tan tu com jo ho farem possible, perquè si no fos la timidesa, el no estar sols, la por... ja hauriem anat i tornat.

Vine... vens?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer