Sé que és l'últim que vols a la vida, però em fas mal

Les teves paraules, una sola frase, un sol mot, és això el que em pot fer tan mal i tu no t'adones. Sembla una cosa molt simple, a tu ni se't passa pel cap el que això, aquesta frase, genera en mi. Ho dius, ho deixes anar, sense més importància, sense cap preocupació i segueixes a la teva. En canvi a la meva ment ha quedat aquella frase, aquella paraula, aquell mot. Voltes i més voltes, masses significats, masses situacions, en definitiva penso massa, m'adono que les paraules que em dius, les frases que em dirigeixes en ocasions fan mal . I la veritat és que tot, tot m'importa més del què em penso, m'afecta més del que em penso, i el pitjor de tot, en alguns casos, m'influeix més del què em penso: massa, i tu no ho saps, ni tu penses o si però els resultats no lliguen amb el objectius.
Sempre has lluitat per mi, sempre pendent de mi, em protegeixes totalment, potser massa. Segurament és la persona que més m'estima en el món, sé que donaries la vida per mi, però a la vegada me la pots destruir i no t'adones, sembla estrany, sembla mentida, m'ha costat ser-ne conscient.
Et penses que em coneixes i ho fas el millor que pots, i ho sé. T'equivoques poques vegades, encara que per mi siguin més de les que realment segur que són. Però tinc clar i sé que algunes paraules que em dius, em fan mal, molt mal, massa mal i no només psicològicament. Tu lluites contra això, perquè no em passi res de dolent, però a la vegada ets tu qui en ocasions genera el problema en mi. Em vols protegir del mal, dels perills, de les coses negatives de la vida… i en l'intent, i en algun sentit no ho aconsegueixes, al contrari, ets tu qui em les teves paraules em fas caure dins un pont. Pont complicat, pont profund, pont tan complex… en el fons sé que sóc forta i sóc conscient en quin lloc estic, això m'ajuda a tirar endavant a seguir amb la vida i no ofegar-me en un pont, en el qual he entrat tot i que sempre en trec el cap, no m'enfonso del tot, per això estic salvada estic a fora vivint la vida, explicant la vida.
De totes maneres la única culpable sóc jo, o no? Però tampoc ets tu, és massa general, difícil d'explicar i més encara d'entendre, tot és tan complicat, massa complicat, en el fons tonteries, quina manera de fer el tonto, no sóc jo sola.
D'altra banda m'alegro que et preocupis per mi, que em cuidis i em protegeixis… però la perfecció no existeix, no ho pots pretendre ni per tu, ni per mi. M'estimes, ho sé, t'estimo segur, però el mal que em pots fer, segur que ni te l'imagines, no t'anadones o ne t'en volies adonar, és difícil ho sé.
Estic contenta de tu, però també de mi, tu em vols guiar jo intento caminar, sola, ho intento, ho faig i m'equivoco segur, n'estic orgullosa, tu també t'has equivocat, ho saps, aquest error però, ni el coneixes, no ets conscient. Jo vull fer la meva, agraeixo el teu ajut, el teu esforç, però decideixo que haig de decidir, d'avançar d'escoltar el meu cor, el meu cap, el meu cos… és difícil d'explicar, un problema, un gran problema. Però sé que l'he vençut, estic contenta de la vida, de mi de tu, difícil de vèncer, però res és impossible, altres paraules desprès m'ajudaran. Altres frases, altres mots, altres converses… llavors m'ajudaran, aquestes si i ja hauré oblidat les altres!
Callar no és la solució, Així que, em fas mal, però no és la teva culpa, la meva tampoc, sé de qui és, sé la causa, se la conseqüència, així que el problema s'ha solucionat es pot solucionar Les paraules em poden fer mal, sobretot les teves, però m'estimes tan, tan… que intento mirar endavant per mi. En canvi tu ni te'n has adonat del què m'has dit, com quan... de res, no és tan important per tu, doncs perquè ho has dit, pots canviar una vida ho saps? Parlem sabent que diem sisplau!!!les paraules mouen el món, fan vides i desfan camins.