Sé on sóc

La teva poesia és una alenada d’aire fresc.

M'encanta!

Núria

de saber parar-te sobre els propis peus. Saber on ets, en aquest món que canvia, que esborra els camins que creiem intocables. Quina gran i profunda certesa d'equilibri tramet el teu poema! És potent i sensible. M'agrada molt. Una abraçada

a

A vegades volem, a vegades prenem el metro i a vegades nedem. Sort d'això! I ara t'has descalçat i toques de peus a terra, saps que tens sota la planta dels peus i camines. Em fas pensar en aquell poema teu tan deliciós que deies "una passa endavant, una passa enrere i xof, al l'aigua!...". Bé, no ho deies així però era això, entrar a l'aigua. Potser ara descalça, tot esperant que faci una mica més de caloreta, et podràs tornar a banyar i deleitar-nos amb les teves lletres sempre vives i en moviment. Una forta abraçada i moltes gràcies pel teu comentari tan engrescador.

Aleix

Saber on ets...
trobar-se, és important. Encara que no hi fa res perdre's de tant en tan ;)
Gràcies per compartir aquests sentiments!

Fa uns dies pensava... com es deia aquella noia que m'agradava tant llegir?
I veig que bé has publicat !! Doncs no t'havia vist al inici i et creia perduda !!

No és bo estar-se massa sola, una mica, el just sí . Però si ens deixem en aquest estat et perds.
Me'n alegro que la protagonista del poema ja hagi reaccionat, i torni anar on el sol l'escalfarà.
Anna

és un clam a l'esperança, sortir de la fredor i del tancament i deixar-se acaronar pel sol, la vida...

entenc el que vols expressar
salutacions !
joan ;-)