SCHOOL OF ART

Un relat de: Nil de Castell Ruf


Catorze* pintors amb talent artístic,
perfilen ma desinhibida nuesa física
que posa dins un redol de llum
provinent d'unes augustes finestres.
El silenci facilita que ma consciència
s'elevi cap a les altes esferes,
a fi de trobar un bell arquetip humà
que em permeti mostrar-me perfecte.
Avui poso per primera vegada en ma vida,
valent-me no solament del cos
ans també secundat per l'intel·lecte.
Catorze pintors amb habilitats ingènites
s'apoderen de ma unicitat física,
exhibint-la en consumar els traç
en forma de valuós botí artístic.
Exempt de seguir mantenint-me estàtic,
m'incorporo de nou al món il·lusori.





*Com a curiositat he sabut que dins la mitologia egípcia Osiris fou esquarterat en 14 trossos.

Comentaris

  • Bona idea![Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 17-12-2016




    Un cop vaig posar, en un col·legi, a Cornualla per a una classe, de “Teenage”. La veritat és que em va fer molt de respecte i en certa manera també confusió. Eren divuit campanoles i un sol capollet. Elles devien, en dibuixar-me, afigurar-se que jo era el pilós del seu “dad”(papà) i ell comparant-me amb el seu cos encara pubescent devia flipar de ben segur pel canvi generacional
    xperimentat pels cos.
    Les floretes, totes!, estaven tenses i jo també si et sóc sincer. Confesso que aquella situació, nova per a mi, em va fer sentir-me una mica depravat sense esser-ho pas de cap de les maneres. Amb una d'elles em vaig creuar l'endemà pel carrer principal del poble, anava agafada de bracet de sa mare. La joveneta, tota vergonyosa, va respondre a la meva salutació amb un esguard de complicitat, quina? Perquè al cap i a la fi jo ni tan sols amb la mirada l'havia grapejada, Déu me'n guard!. Però vet aquí que, inocentot de mi, quan va arribar l'altre setmana en que havia de tornar a posar de nou. Aquestes poncelles gens, o mig, ves a saber!, descloses van presentar-se a classe totes uniformades amb un escot a l'estil de Madame de Montespan. Que volien aconseguir amb aquesta conducta pecaminosa, fer-me treure la banya del caragol? Aquella segona volta va ésser força incomoda per a mi. Doncs no se l'hi va ocórrer altra cosa al “profe” de dibuix que fer-me posar amb els ulls tancats! I no pots imaginar-te de com em vaig sentir de desarmat en aquells moments. Si fa o no fa com un gat amb el bigoti esquila. Perquè no sé si sabràs, però per a un model és de summa importància tenir control de tot el que s'esdevé al voltat seu durant el temps que hi dura la sessió de posa. Tot això que et conto ve a torn a la teva brillant idea que proposes de du a terme en forma d'exercici pedagògic i que consistiria a traslladar aquesta practica meva a la vessant literària, valent-te de disset joves aprenents en l'art de trobar que desglossarien minuciosament cada múscul,cada arteria i cada os meu a fí de poder-los esquarterar per separat i així poder desxifrar-ne el sentit poètic de cada part del cos. Fàntastica idea mai ocorreguda a ningú.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nil de Castell Ruf

Nil de Castell Ruf

35 Relats

170 Comentaris

12486 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:

- POÈTICAMENT HABITA L'HOME -
Friedrich Hölderlin.

nildecastellruf@gmail.com