Sau

Un relat de: AVERROIS

És nit de Nadal i en casa del Carles Sabater s'han atansat per acabar la festa tots els de la colla, en Pep Sala, Ramón Altimir, Pep Sànchez, Carles Oliver i Quim Benitez. En Carles, què és un bon amfitrió, els fa pujar a les golfes a on tenen els instruments i s'hi troben una taula ben parada amb coca, moscatell i al costat un gran gibrell ple de gel i amb unes quantes ampolles de cava.
La nit és llarga i entre cançó i cançó, el cava i el moscatell corren com si fos aigua. Tot d'un cop en Pep Sala crida esperitat...
S'ha acabat, hem de fer un grup!
Els demés se'l miren i es posen a riure tot dient...
Estàs boig Pepet! El cava et fa veure visions.
En Carles se'l mira i no riu, els demés al veure al Carles tan seriós paren de riure i en Quim diu tot somrient...
No t'ho prendràs seriosament oi?
Doncs fa temps que ho estava pensant i no sabia com dir-ho.
Ho veieu, en Carles també pensa igual que jo -Diu en Pep, tot senyalant-lo-
Per mi no hi ha cap problema diu en Ramón tot alçant la copa de cava. D'un en un els demés s'hi van afegint i als pocs minuts s'abracen tots plegats com si foren un de sol...
Però quin serà el nostre nom de batalla? Pregunta en Pep Sànchez.
El silenci és fa l'amo a totes les golfes i uns ens miren als altres. En Pep dret al mig sembla demanar amb la mirada que algú digui algun nom i és en Ramón el que llença el primer com un tret...
Els Vicrock!
Què dius ara! Sembla un nom de xocolatina o de combinat -Exclama en Quim - Crec quer ens podríem dir Els Sis.
Una vegada han engegat, no hi ha qui els aturi. L'alcohol i les ganes de trobar un bon nom pel seu nou conjunt fa que el to de la veu cada cop sigui més alt. Noms i més noms, més o menys estrafolaris, van dansant per l'estança i és llavors quan en Carles Oliver s'alça i diu mentre els demés se'l miren estranyats...
Vull anar a prendre la fresca al pantà, tinc molta calor i m'esteu fent venir maldecap.
Els demés és posen a riure estrepitosament i tot a una en Carles Sabater diu....
Anem a fer la última copa al bar del hotel?
I així, sis en un R5 s'encaminen cap al famós Hotel, que ara és un parador però, que en aquelles dates encara no l'havien encarit i es podia fer una última copeta.
Quan van per la carretera la Lluna ho il·lumina tot i un parell de quilòmetres abans d'arribar observen unes llums que venen del bosc. En Carles Sabater, que és el que condueix para el cotxe a una vorera i baixa. Tan sols en Pep Sala el segueix.
Els demés, tot despotricant i cridant, no és mouen i tot cantant continuen la marxa a dins del cotxe.
En Carles i en Pep van caminant cap el fons del bosc i a prop de l'aigua poden veure unes llums misterioses i al mateix temps un cants suaus i encisadors. En Pep li diu que tornin al cotxe, que allò no fa bona espina, però en Carles encuriosit continua endavant. Quan estan molt a prop i amagats entre uns matolls poden veure sis o set noies molt formoses vestides amb robes fines i riques, dansant i ballant mentre sembla estan estenent roba i uns vels blancs i transparents a sobre unes bardisses. A la que elles tornen cap a la vora del pantà per seguir la seva feina, en Carles s'acosta a les bardisses i agafa uns dels vels més petits. En aquell moment una de les noies es gira i el veu. De la seva gola surt un fi crit que perfora els timpans d'en Carles que escapa tot corrents cap a on hi ha en Pep que se'l mira amb cara de por...
Anem, corre, que si ens atrapen estem perduts!
Esperitats surten corrents i en Carles es guarda el petit vel a la butxaca, arriben al cotxe l'engega i surt derrapant com si algun dimoni els estigués perseguint. Els demés callen uns moments, però la alegria és massa i continuen cantant mentre en Pep es queda quiet tot mirant al Carles que condueix com si res hagués passat.
Quan arriben al Hotel i s'asseuen a una de les taules que encara estan buides, en Carles fa callar als demés i diu en veu alta...
SAU, ens direm SAU!
Els demés el miren i amb cara de acceptació alcen les copes...
Si Senyor, per SAU!
El dia següent en Pep Sala s'acosta a la casa d'en Carles...
T'estava esperant Pep, vols saber, oi?
Doncs si em pots explicar qui eren aquelles noies, si, m'agradaria saber-ho tot.
Doncs, fa molt de temps que n'he sentit a parlar. Em pensava que era una llegenda i que no existien, però era veritat. Aquelles noies són les anomenades "Dones d'aigua" i si tens la sort de aconseguir una de les seves penyores seràs afortunat la resta de la teva vida. També sé que si et descobreixen et caurà a sobre una maledicció. Però mira la penyora, m'he passat tota la resta de la nit observant-la.
Davant d'en Pep el Carles treu el fi vel i li ensenya...
Els dos es queden bocabadats mirant la finesa de la penyora, sembla feta de fil d'or i llueix com si estigués guarnida amb estels. En Carles però està trist i tan sols diu una frase...
Seré afortunat en la vida, però la maledicció fins quan em deixarà viure?

Comentaris

  • "Quina nit"[Ofensiu]
    annapurna | 06-01-2008

    He entrat en aquest relat encuriosida pel títol que rebia i les quatre paraules que es poden llegir previament abans d'entrar-hi. Sau han estat part de la meva adolescència, i seran sempre part de la meva vida. He anat descobrint món amb les seves cançons... M'ha agradat molt llegir aquest relat, l'he trobat curiós, i hi veig un punt de tendresa que crec compartida amb la resta de fans que l'han llegit. Gràcies.

    Annapurna

  • Com la primera nit[Ofensiu]
    Duna78 | 29-10-2007

    Sau ha estat, és i será la banda sonora d la meva vida...els meus millors anys, experiències, amics, ilusions, riures, festes...han estat ells i la seva música presents,son tanys anys ja... per aixó no els podré ni vull oblidar mai.
    M'ha encantat akest text, llàstima d'en Carles per trobar-se amb akestes "dones d'aigua", pero d ben segur q sempre ocupará un trosset en el cor d moltíssimes persones!!

    Bon relat si!!

  • no valoro...[Ofensiu]
    Baiasca | 26-10-2007

    perquè no m'agrada puntuar... :P

  • Bé jo...[Ofensiu]
    Baiasca | 26-10-2007

    no vaig ser fan de sau segurament perquè em van pillar una mica petita...

    però sé que les seves cançons arrivaven al fons del cor com trets de bala.

    per un moment, al principi, pensava que ens anaves a explicar la nit de la mort d'en Carles... després he vist que no...

    però al cap i a la fi, si que ens has portat cap al seu final...

    m'ha agradat molt...

    gràcies!!

  • PELL DE GALLINA![Ofensiu]
    ATZAVARA | 26-10-2007 | Valoració: 8

    he entrat al relat atreta pel títol: SAU!.
    Sau ha sigut part de la meva vida.
    he crescut escoltan les seves cançons i anant a veure'ls on podia.....
    i ara ja no hi son!.
    potser si que el Carles es va trobar aquest fi vel...qui ho sap?.

    no 'havia llegit mai!
    m'agradat!

    SAU!!!!

    una airejada d'Atzavara

  • Curiós i ben narrat[Ofensiu]
    llamp! | 26-10-2007 | Valoració: 9

    Suposo que la historieta és treta de la teva fantasia, però té credibilitat. Pels qui som fans, o ho hem estat, de Sau, és un bon regal. Text ben narrat i traçat, imaginatiu. Amb diàlegs i tot no es fa gens pesat. Et felicito per la traça amb què descrius la trobada amb les fades. Bon relat!

  • gypsy | 12-10-2007 | Valoració: 10

    m'ha agradat molt aquest relat!, lo de les fades de l'aigua, m'agrada el misteri, la màgia entrecreuada amb la veritat.
    I el final del poema, bell, com la vida, com la mort.
    t'estimo!
    mariona

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370433 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!