SARDIS, a Barcelona ( cartes de l´apocalipsi a les 7 esglésies)

SARDIS , a Barcelona

Oh Sardis, la famosa,
De tu no quedarà sinó un desert planer
Tancat entre muntanyes blanques, si t´oblides,
Seràn els teus vestits la sal i la calcària creta
Que com matoll albí
Empolssarà el paratge del teu antic triomf.
Serán enterrats déus i rites
i les pedres
dels majestàtics temples de tant antiga fe
es cobriran de patines en adormir´s-hi el temps
com les pàgines blanques d´un llibre
on s´escrigués el nom dels qui van fer-te única.
Ja sols roman en tu, Sardis la bella
la pál. lida remor d'un vell reeord que estimes

Desvetlla't en la nit !
Desperta't amb el bes de qui es féu lladre
per prendre- li a la mort una preciosa perla que lluía
Afanya´t a mudar-te per a les noces
revestint el saial de llana blanca dels que viuen
No s'esborrará el teu nom, llavors, del Llibre de la Vida
I amb llàntia nova, de sa flama en el cor,
en naixerá una estrella inmaculada i viva
per a proclamar el teu nom beneït davant del Pare: Glòria.