Sardanista

Un relat de: Bhugh

Tan catalana, tan patriota se sentia aquella jove immigrant extremenya que, en tornar de matinada després d'hores ballant música tecno a la discoteca del barri, calmava el pobre cos mastegat amb plàcides i senyorívoles sardanes. A trenc d'alba, relaxada, calmada la pell suara gallinàciament trasbalsada per les nostrades melodies, notava la lleugera cremor d'estómac que li indicava que ja era arribada l'hora del dominical desdejuni i se n'anava a la cuina a preparar-se unes delicioses mongetes amb botifarra. Només la flaire d'una truita de patates, altrament dita espanyola, enfilant-se pel celobert i esmunyint-se on ella s'enllepolia patriòticament amb el proverbial embotit, aconseguia enterbolir la seva ànima, amarada de senyeres sagnants.

Comentaris

  • hi ha...[Ofensiu]
    Capdelin | 28-11-2006

    en el teu microrelat... una penombra de misteri, un dir intencionadament a mitges pàgines de vida immigrant, unes ràfegues d'ironia suau i humor lleuger, un aterrar i un trepitjar pàtries i terres noves... amb "senyeres sagnants".
    M'has deixat intrigat i encuriosit, com ha de ser tractant-se d'un relat breu, el secret de la seva força.
    Una abraçada

l´Autor

Bhugh

9 Relats

20 Comentaris

9253 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Prosista ponentí, postbarroc