Saps

Saps aquesta sensació...que sents quan desitges amb totes les teves forces abraçar a algú, Quan necessites una abraçada més que mai i veus que ningú se'n adona? Aquesta sensació que sents quan penses que només aquesta persona pot donar-te l'abraçada que tant desitges i que a pesar de necessitar aquesta abraçada no et serveix cap que no sigui aquest?

Coneixes el que se sent quan desitges que algú et miri als ulls i et pregunti "Que et passa?" i sense esperar una resposta aquesta persona vagi cap als teus braços per sorpresa i sentis el seu calor, molt aprop...i sents que sap que et passa, t'entén, et compren, i mentre esteu junts saps que només pensa en esborrar aquesta llàgrima que baixa per la teva galta i veure somriure?

Saps el que se sent al estar pensant amb una persona que saps que no pensa en tu, que tan sols passes per el seu cap per molt que t'ho hagi dir, perquè t'has adonat de que tot va ser una simple mentira?

Saps el que es voler una abraçada de aquesta persona i saber que mai te'l donarà?

Saps el que es estar caminant sol per el carrer...i imaginar que, potser al girar la següent cantonada, aquesta persona que no et treus del cap t'està esperant per donar-te una gran sorpresa, donar-te una abraçada i escoltar la teva veu per primer cop i arribar a aquesta cantonada i a la següent...i a la següent i arribar a casa igual o potser més sol del que vas marxar?

Saps el que es estar completament enfonsat i veure que ningú pot fer res, només una persona, i que aquesta no esta i mai estarà...

Saps el que es estar sol quan més necessites estar amb algú, al teu costat, donant-te suport cada dia a cada moment, cada segon...i donar-te compte de la realitat, de que estàs sol...encara que molta gent estigui al teu voltat, i a sobre mirant-e amb mala cada...perquè no saben com et sents?

Saps el que es parlar amb aquesta persona...amb la que fa tant que no parles, veure que tens l'oportunitat de tornar a tenir una d'aquelles converses...però que es queda amb això, una simple oportunitat...


Saps el que es somriure per compromís quan per dintre tens ganes de plorar, perquè de cop tot a la teva vida s'ha tornat negre...negre...negre...i pensar que saps que a causat tot això...i que només tu ets culpable d'aquesta situació?

Saps el que es penedir-se d'haver conegut a una persona a la que necessites amb tu però a la vegada saps que sense ella no et veus existint ara mateix?

Saps el que es no poder deixar de pensar en una persona que només et fa mal...per una part voler oblidar-te d'ell, per un altra no deixar de pensar en ell i per un altra fer-te inclús mal?

Saps el que es escriure alguna cosa amb una esperança de que aquesta persona ho llegeixi i desprès pensar que l'últim que farà serà passar-se per davant teu i prestar-te atenció?

Saps el que es no voler a una persona...però necessitar-la i veure que cada cop està més més més i més lluny de tu?