Saps que no t'estimo

M'aixeques com si fos la teva nina de porcellana. M'abraces com si fos el teu peluix, em beses com si fos el teu tresor, dius que m'estimes a cada instant. T'apropes tan als meus llavis, que els fas tot teus. M'acaricies els cabells llargues estones, tot i sabent, que jo mai seré teva.

Saps que jo no t'estimo, i saps que mai t'estimaré, el meu cor té amo, i no és el teu nom el que cada matí repeteixo encara mig dormida. No són les teves fotos les que ocupen aquell espai en la meva cartera. No és la teva roba en el meu armari. No és el teu raspall de dents a casa meva. Tot i això, tu m'estimes.

Sé que plores, sé que pateixes, i cada cop que et aparto del meu cos, es com si et clavés espines al pit. Sé que no dorms, ni penses en res més que en mi. I jo, ho sento, perquè sento que et trec els sospirs, perquè sento, que ets l'únic que m'has vist despertar, l'únic que m'ha vist la cara neta, l'únic que m'ha vist de veritat. I sento, que jo no et pugui estimar.