Saps què em passa quan et veig?

Un relat de: L'escriptor mediocre

Que el cel s'aclareix
i espurnegen les idees,
delitoses d'escriure noves poesies
que t'estimin encara més.

Tremolen els dits.
Temen el col·lapse d'idees,
la bogeria d'escriure
paraules sense sentit.

T'estimen dia i nit.
Sense jo saber-ho, t'envien cartes
de part meva,
de desitjos incomplets encara.
I mentre, sense adonar-me'n,
t'estimo amb ells.


Comentaris

  • victoria galofré fernández | 31-12-2006 | Valoració: 10

    esto molt bé... no entenc perque aquella valoració...

  • SAps que em passa quan et llegeixo?[Ofensiu]
    angie | 31-12-2006

    Que m'agrada el que traspuen els teus poemes.
    Aquest té un regust de clàssic que sempre triomfa i aprofito la seva lectura per felicitar-te l'any nou que d'aquí poquet comença.
    Una abraçada i molta poesia, company!

    angie

  • però què és això????[Ofensiu]
    jUulieta | 31-12-2006 | Valoració: 10

    què és aquesta merda de valoració?
    no fagis cas a aquest que no sap llegir.......... ¬¬

  • a mi magafa[Ofensiu]
    joker_jeje | 29-12-2006 | Valoració: 1

    mal de cap

Valoració mitja: 7

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: