Sapere aude

Un relat de: Joana Morant
Tinc la sensació de que la humanitat s’està sumint en un somni profund del qual serà molt difícil despertar. Observo el meu voltant i escolto les paraules que surten de les boques de les persones, i la veritat és que els pèls se’m posen de punta. En quin món vivim? Millor dit, en quin món hem elegit viure? Doncs pel que sembla, en un món ple de persones amb una doble vida aïllada en una bombolla en forma de xarxes socials. Un món que cada dia és bombardejat amb publicitat manipuladora. Un món replet d’uns i zeros que van i vénen en pantalles digitals. I és en aquest mateix món on nosaltres ens immunitzem davant números i estadístiques que els mitjans de comunicació defineixen com desgràcies, on ens vestim amb roba impregnada de la suor d’uns dits que teixeixen mil hores diàries. És aquest mateix món, el qual diem estar intentant salvar, que untem amb la nostra pròpia merda.

Ens queixem de la crisi econòmica que està sacsejant les nostres vides quan hi ha una crisi de valors que ens està matant per dintre (i per fora). Ens empassem l'honestedat i vomitem pura hipocresia. Confonem l’èxit amb els diners, i els diners amb la felicitat. Creiem mentides i neguem evidències. Fem de tot el que se'ns diu tèrbols axiomes inqüestionables. Manquem de consciència i ragem ignorància per tots els costats.

Ah, la ignorància!

Mare de la felicitat, misèria emmascarada, nodrissa de la societat i divulgadora de la supèrbia. Senyora de la por i encarnació del mal. Botxí del coneixement i escarcellera de la llibertat. Niu de contradiccions, llar de la vulgaritat, ceguesa de la ment i realitat fraudulenta. Mar de prejudicis i oceà de mitges veritats.

Som els presoners d'una caverna amarada d’inquietes ombres burletes i grotesques: pobres ignorants sense el valor suficient per usar la nostra pròpia raó, temorosos d’enfrontar-nos amb la realitat. Ens sentim a gust amb els nostres prejudicis i no volem ser pertorbats.

- A la merda el coneixement i la saviesa! A la merda la realitat del món! – va exclamar l’home - Jo només vull ser feliç.

Comentaris

  • Enèrgica![Ofensiu]
    Biel Kramt | 22-12-2015

    Estem conreant l'ingènere humà, n'estic segur! Com dius tu, enèrgicament: Ens empassem l'honestedat i vomitem pura hipocresia.

  • Enèrgica![Ofensiu]
    Biel Kramt | 22-12-2015

    Estem conreant l'ingènere humà, n'estic segur! Com dius tu, enèrgicament: Ens empassem l'honestedat i vomitem pura hipocresia.

  • Brutal![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-12-2015 | Valoració: 10

    Caram, quina descàrrega de raons i arguments, quina literatura de metralleta, quin seguit de veritats tan contundents! Joanna, et felicito per aquestes ratlles tan contundents, però tan plenes de raó. Una molt forta abraçada i que passis un molt bon Nadal!

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Joana Morant

Joana Morant

21 Relats

59 Comentaris

14183 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Crec que m'agrada escriure.



calaixtancat.wordpress.com

Contacte:
mbatle99@gmail.com