Cercador
SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DEL CATLLAR. VILALLONGA DE TER. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora Vergés El Tomàs Irigaray Lopez, publica una fotografia del Santuari de Nostra Senyora del Catllar, al terme de Vilallonga de Ter, a la comarca del Ripollès, província de Girona.
La descripció ens diu que és un edifici d'estil romànic, d’una sola nau amb absis i volta de canó. Adossats als murs laterals hi ha dos bancs d'obra, que deuen correspondre a l'època en que es va fer el cor, al qual s'accedeix des d'una porta oberta a l'exterior del mur nord de la nau. L'absis queda tancat amb una reixa de forja molt treballada. Darrera questa reixa, i a la part nord de la nau, hi ha una porta que condueix a la sagristia. La façana és llisa, amb una porta d'arc de mig punt sobre la qual hi ha un ull de bou i al cim una espadanya que agafa tota l'amplada de la façana amb dos forats i una campana. A l'absis hi ha un retaule de poc valor artístic, d'estil barroc amb una Mare de Déu moderna.
El santuari es coneix des del segle XII, primer dedicat a Sant Pere i després a Santa Maria del Catllar, hom pensa que feia funcions de capella del castell del qual a dia d’avui no en queden restes identificables.
Santa Maria del Catllar va tenir en temps passats molta devoció a la contrada, havent tingut un sacerdot beneficiari i moltes relíquies. Actualment només s'oficia una vegada l'any.
En extingir-se el llinatge dels Catllar el 1789 podria ser que els nous propietaris emprenguessin la restauració del santuari amb les transformacions barroques que han perdurat fins ara.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció ens diu que és un edifici d'estil romànic, d’una sola nau amb absis i volta de canó. Adossats als murs laterals hi ha dos bancs d'obra, que deuen correspondre a l'època en que es va fer el cor, al qual s'accedeix des d'una porta oberta a l'exterior del mur nord de la nau. L'absis queda tancat amb una reixa de forja molt treballada. Darrera questa reixa, i a la part nord de la nau, hi ha una porta que condueix a la sagristia. La façana és llisa, amb una porta d'arc de mig punt sobre la qual hi ha un ull de bou i al cim una espadanya que agafa tota l'amplada de la façana amb dos forats i una campana. A l'absis hi ha un retaule de poc valor artístic, d'estil barroc amb una Mare de Déu moderna.
El santuari es coneix des del segle XII, primer dedicat a Sant Pere i després a Santa Maria del Catllar, hom pensa que feia funcions de capella del castell del qual a dia d’avui no en queden restes identificables.
Santa Maria del Catllar va tenir en temps passats molta devoció a la contrada, havent tingut un sacerdot beneficiari i moltes relíquies. Actualment només s'oficia una vegada l'any.
En extingir-se el llinatge dels Catllar el 1789 podria ser que els nous propietaris emprenguessin la restauració del santuari amb les transformacions barroques que han perdurat fins ara.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5429724 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ