Cercador
SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE ROCACORBA. CANET D’ADRI. GIRONÈS. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Kim Arredondo retratava el santuari de la Marededéu de Rocacorba, talaia de les altes valls de Biert i Llémena i sentinella avançat del pla de Girona, que s’aixeca a 925 metres sobre el nivell del mar.
S’alça sobre les runes del Castell del mateix nom del que s’apoderaren l’any 1479 els pagesos de La Muntanya , i l’any 1482 els jurats de Girona proposaren la seva demolició al rei.
Rocacorba és una sòbria construcció del segle XVIII, fruit com tants altres santuaris, esglésies, ermites, masies i capelles dels ‘diners d’Amèrica’; a la capella del santuari trobem una rèplica de la imatge gòtica d’alabastre policromada del segle XIV, que representa la imatge de la Mare de Déu de la Pera. El original està al Museu d’Art de Girona.
El castell termenal està documentat l’any 1065, hom suposa que el castell de Rocacorba fou un dels primers edificats en les comarques gironines després de la conquesta dels territoris als sarraïns (1130 apareix anomenat).
Al juliol de 1168 el rei Alfons el Cast infeudà el "castrum de Rochacorba" a Miró d'Hostoles, l'escriptura indica que l'oncle d'aquest l’havia adquirit, per canvi fet amb Berenguer de Rocacorba.
Per enllaç matrimonial passà als Cartellà.
S’alça sobre les runes del Castell del mateix nom del que s’apoderaren l’any 1479 els pagesos de La Muntanya , i l’any 1482 els jurats de Girona proposaren la seva demolició al rei.
Rocacorba és una sòbria construcció del segle XVIII, fruit com tants altres santuaris, esglésies, ermites, masies i capelles dels ‘diners d’Amèrica’; a la capella del santuari trobem una rèplica de la imatge gòtica d’alabastre policromada del segle XIV, que representa la imatge de la Mare de Déu de la Pera. El original està al Museu d’Art de Girona.
El castell termenal està documentat l’any 1065, hom suposa que el castell de Rocacorba fou un dels primers edificats en les comarques gironines després de la conquesta dels territoris als sarraïns (1130 apareix anomenat).
Al juliol de 1168 el rei Alfons el Cast infeudà el "castrum de Rochacorba" a Miró d'Hostoles, l'escriptura indica que l'oncle d'aquest l’havia adquirit, per canvi fet amb Berenguer de Rocacorba.
Per enllaç matrimonial passà als Cartellà.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430937 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ