Cercador
SANTUARI DE LA MARE DE DEU DELS TORRENTS. L’ESPUNYOLA. EL BERGUEDÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés, seguint la petjada del Josep Salvany, que l’any 1.925, recollia una imatge magnifica d’aquesta església – avui quasi oblidada - que fou Santuari de la Mare de Déu dels Torrents.
Aleshores era ja un edifici modern depenent de la parròquia de Correà. A la façana llueix la data 1.884
La tradició oral parla d’una esglesiola romànica que al segle XII i XIII era servida per una comunitat de clergues i llecs desdonats [ pensem que vol dir donats * ]
(*) Rebien aquesta denominació i també més tard la d'oblates, les persones que sense el lligam dels vots religiosos, es donaven a si mateixos, amb els seus bens en possessió a un monestir. També s'anomenaven així en el dret català, les persones que s'acollien a una casa i/o família amb el dret de viure-hi i d'ésser-hi mantingut i atès com de família, aportant-hi en canvi els seus bens presents i futurs. Actualment aquesta figura jurídica encara vigent, s’aplica en algun dels nostres Monestirs.
El Santuari de la Mare de Déu dels Torrents, apareix esmentat com a parròquia l’any 1312 en la visita pastoral, al deganat de la Vall de Lord.
Al segle XVIII el santuari consta com a sufragània de Sant Sadurní del Cint.
Hom pensa que la fil•loxera, i la seva terrible conseqüència que va ser fi del comerç amb Amèrica, comportaran l’abandonament de la contrada, per una bona part de la feligresia , i el subsegüent tancament, abandó i oblit d’aquesta Santuari.
La tallar romànica de la MARE DE DÉU de gran bellesa i única en el seu estil, es troba a l’Església de Sant Martí de Correà; esperem que com en altres llocs de Catalunya, tinguin força per oposar-se al seu espoli en nom de la seguretat.
El Santuari – al que s’accedeix per una pista de terra - es troba al sector sud-oest del terme municipal de l’Espunyola.
El Berguedà necessita amb urgència que s’elabori un cens del patrimoni històric i cultural, i que se’n faci alhora que una acurada conservació, un actiu turístic. Al món hi ha moltes persones que pagarien per poder veure ‘in situ’, aquestes meravelles.
Aleshores era ja un edifici modern depenent de la parròquia de Correà. A la façana llueix la data 1.884
La tradició oral parla d’una esglesiola romànica que al segle XII i XIII era servida per una comunitat de clergues i llecs desdonats [ pensem que vol dir donats * ]
(*) Rebien aquesta denominació i també més tard la d'oblates, les persones que sense el lligam dels vots religiosos, es donaven a si mateixos, amb els seus bens en possessió a un monestir. També s'anomenaven així en el dret català, les persones que s'acollien a una casa i/o família amb el dret de viure-hi i d'ésser-hi mantingut i atès com de família, aportant-hi en canvi els seus bens presents i futurs. Actualment aquesta figura jurídica encara vigent, s’aplica en algun dels nostres Monestirs.
El Santuari de la Mare de Déu dels Torrents, apareix esmentat com a parròquia l’any 1312 en la visita pastoral, al deganat de la Vall de Lord.
Al segle XVIII el santuari consta com a sufragània de Sant Sadurní del Cint.
Hom pensa que la fil•loxera, i la seva terrible conseqüència que va ser fi del comerç amb Amèrica, comportaran l’abandonament de la contrada, per una bona part de la feligresia , i el subsegüent tancament, abandó i oblit d’aquesta Santuari.
La tallar romànica de la MARE DE DÉU de gran bellesa i única en el seu estil, es troba a l’Església de Sant Martí de Correà; esperem que com en altres llocs de Catalunya, tinguin força per oposar-se al seu espoli en nom de la seguretat.
El Santuari – al que s’accedeix per una pista de terra - es troba al sector sud-oest del terme municipal de l’Espunyola.
El Berguedà necessita amb urgència que s’elabori un cens del patrimoni històric i cultural, i que se’n faci alhora que una acurada conservació, un actiu turístic. Al món hi ha moltes persones que pagarien per poder veure ‘in situ’, aquestes meravelles.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407423 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.