SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE L'AJUDA I SANT FRUITÓS. BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA

L’any 1915 Josep Salvany i Blanch (Martorell , 4 de desembre de 1866 + Barcelona , 28 de gener de 1929 ) visitava el el Santuari de la Verge de l’Ajuda, situat avui als afores de Balenyà, però que era en temps no tant antics el nucli del municipi.



Li tornava la visita el Josep Olivé Escarré, que li professava una particular devoció des del seus dies de mosso a Collsuspina, fa més de 59 anys.



Hom pensa que l’església ja devia estar edificada a finals del segle IX, quan es va restaurar la diòcesi de Vic, després de la reconquesta portada a terme per Guifré el Pilós.

Probablement es va començar a construir a partir de l’inici del segle VI i es va consagrar l’any 1083.

Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (segle XII).

Verge de la Bona Sort (segle XVII).

El nom actual, Verge de l’Ajuda, prové del segle XVIII, quan la població demanava a la Verge protecció vers les epidèmies de pesta.

Hi ha mostres del romànic, en bona part del campanar o de la façana, del gòtic en el pis de les campanes, i del barroc o del modernisme, en les pintures que decoren l’altar major; aquesta barreja d’estils és deguda al fet que l’església s’ha anat completant al llarg de la història.



La Verge actual és la reconstrucció de l’antiga imatge destruïda pels francesos; m’explicaven encara, que en el darrer conflicte bèl•lic ( 1936-1939) la imatge patia una gran destrucció, fins a l’extrem de salvar-se únicament el cap, i es reconstruïa la imatge gràcies a l’aportació de fusta de la Guinea que feia un feligrès retornat d’aquella terra.



Actualment, al santuari s’hi diu missa setmanalment i és freqüent trobar-hi feligresos de visita.