Cercador
SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA POSA. ISONA
Un relat de: Antonio Mora VergésRebia del José Antonio Uriz Rodríguez, una fotografia de l’esglesiola, ermita i/o capella de la Mare de Déu de la Posa, de la que explica Joan Amades ; "Fou trobada a la muntanya de Sant Antolí i decidiren portar-la a l'església parroquial. Quan eren pel camí, sentiren una veu que baixava del cel que els deia 'Posa, Posa!'; i tots van creure que volien dir que posessin, allí on es trobaven, la imatge que portaven, i allí mateix li aixecaren una capella i la denominaren de la Posa, per rememorar la veu que havien sentit".
El primer document en que l'esmenta aquesta esglesiola és del segle XVII.
Hom pensa però que fou aixecada a darreries del segle XI, o en les primeres dècades del XII, atès l’absis fet amb un aparell molt regular.
Al llarg dels segles XVII-XVIII fou més que reformada, refeta. Imaginen que com per arreu amb els ‘ diners d’Amèrica’.
Ens expliquen que a la base de l'altar hi ha una làpida romana dedicada al déu Mercuri, que procediria de les runes romanes d'Isona, i que fou incorporada al temple en la reforma del seu interior feta als anys 70 del segle XX. En aquella data es dugueren a terme la retirada de les runes dels voltants. No cal insistir gaire en que el santuari com tot el terme d'Isona, foren escenari d'una llarga i dura batalla, al llarg de tot el 1938, en el període denominat eufemísticament de la ‘ guerra civil ‘.
El temple fou molt malmès, el seu interior destruït i cremades les seves imatges, entre les que es trobava el seu retaule i la imatge romànica de la seva marededéu. L'actual imatge de la marededéu, que data del 1947 – i de la que agrairem la tramesa d’una imatge al coneixercatalunya@gmail.com – ens diuen que té força semblances amb l'antiga imatge.
Com record d’aquelles dates tràgiques, a la seva espadanya, com a campana, hi ha un fragment d'obús.
Trobava a http://goigsdelignasi.jimdo.com/el-pallars-juss%C3%A0/isona/ els goigs de sant Sebastià. Si existeixen els de la verge de La Posa, i els de Sant Roc, sou pregats de fer-nos-en arribar una còpia a coneixercatalunya@gmail.com
El primer document en que l'esmenta aquesta esglesiola és del segle XVII.
Hom pensa però que fou aixecada a darreries del segle XI, o en les primeres dècades del XII, atès l’absis fet amb un aparell molt regular.
Al llarg dels segles XVII-XVIII fou més que reformada, refeta. Imaginen que com per arreu amb els ‘ diners d’Amèrica’.
Ens expliquen que a la base de l'altar hi ha una làpida romana dedicada al déu Mercuri, que procediria de les runes romanes d'Isona, i que fou incorporada al temple en la reforma del seu interior feta als anys 70 del segle XX. En aquella data es dugueren a terme la retirada de les runes dels voltants. No cal insistir gaire en que el santuari com tot el terme d'Isona, foren escenari d'una llarga i dura batalla, al llarg de tot el 1938, en el període denominat eufemísticament de la ‘ guerra civil ‘.
El temple fou molt malmès, el seu interior destruït i cremades les seves imatges, entre les que es trobava el seu retaule i la imatge romànica de la seva marededéu. L'actual imatge de la marededéu, que data del 1947 – i de la que agrairem la tramesa d’una imatge al coneixercatalunya@gmail.com – ens diuen que té força semblances amb l'antiga imatge.
Com record d’aquelles dates tràgiques, a la seva espadanya, com a campana, hi ha un fragment d'obús.
Trobava a http://goigsdelignasi.jimdo.com/el-pallars-juss%C3%A0/isona/ els goigs de sant Sebastià. Si existeixen els de la verge de La Posa, i els de Sant Roc, sou pregats de fer-nos-en arribar una còpia a coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5429456 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ