Sants

Tanco els ulls
en el silenci del meu barri,
de xemeneies que planten cara al temps
i de somnis que s’escampen com taques d’oli,
d’homes i dones lliures de ment,
que tenen cossos esclaus per vuit hores al dia,
de guerrers de noranta anys
que viuen paret per paret,
de negocis amb noms de famílies,
de plans urbanístics derrotats
i de vies de tren implacables,
de borinots que volen cap al cel
d’escoles públiques i formoses
de fàbriques abandonades
que produeixen mons nous
i de cases que ens qüestionen
si canviem la realitat.