Santorini m'espera...

Un relat de: caminantpersobre
Vaig acabar el curs, no només em sentia gran perquè ho marcava el meu DNI si no perquè em sentia lliure, lliure d'anar i tornar, lliure de viure de viatjar, d'estimar, de plorar, de cantar, d'escriure, d'evadirme, de ser jo!
Sabia que en tres o quatre dies en Theodore rebria la meva carta... per tant hauria d'anar mirant-me un vol cap a Grècia.
Estava entusiasmada, eufòrica! Amb un somriure a la cara inesborrable .. però al mateix temps tenia por .. por del que em podria trobar, però bé em vaig arriscar .. perquè no creia a Theodore capaç d'haver conegut una persona especial estant amb mi i tampoc creia que s'hagués mudat a un altre lloc! jajaja era Theodore el mateix de sempre ... aquell a qui jo tant estimava ..! Era tímid i alhora passional, detallista i independent i sobretot solitari!
Però res això m'importava, anava decidida, amb ganes de veure'l després de mesos sense poder sentir les seves carícies, ni escoltar la seva veu!
L'estimava tant .. comença el compte enrere, només 4 dies!

Diari de l'Aina, una noia alegre i feliç!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: