Santa Setmana Santa (i SHS 61 al 66).

Un relat de: Joan Colom
Per vostra Passió sagrada,
adorable Redentor,
perdoneu una altra vegada
aquest pobre pecador.


Evocació: Barcelona, anys cinquanta; qualsevol divendres de Quaresma, a la tarda; església parroquial de Santa Maria de Sants, només creuant el carrer Olzinelles i tot seguit la plaça Màlaga (avui Bonet i Muxí) des del Col·legi "Sagrat Cor" dels Germans Maristes; cremada a l'inici de la Guerra Civil i enderrocada, tret del campanar, havia estat reconstruïda, però la llum groguenca que entra per la porta oberta i la rosassa banya uns paraments interiors només enguixats, d'un blanc brut; mentre sona monòtonament, repetida tretze vegades, la salmòdia en català (llengua tolerada per a cants litúrgics i nadales), el seguici de la creu es desplaça d'estació a estació, amb una lentitud exasperant; entre tristesa i avorriment, infinita malenconia.

Només quatre coses m'agradaven, de la Setmana Santa: pel diumenge de Rams, colpejar contra el terra el tronxo del palmó, fins a estellar-ne la base; Dissabte Sant al migdia, vinga girar el xerrac i batre cassoles; pel diumenge de Glòria, la mona de Pasqua; però, sobretot, la programació radiofònica que, entre retransmissions litúrgiques i informatius (diarios hablados, que en deien), emetia música clàssica ininterrompudament. Potser per això hi ha gent que, de la música mal anomenada clàssica (prefereixo parlar de música culta), en diu música "seriosa", "de missa" o, directament, "trista".

No recordo si l'equivalent en castellà del cant que obre el relat també acompanyava el viacrucis o si, dintre de la Quaresma, era d'ús més plurivalent. Però, comparant-los, sí que és innegable la impregnació de l'unamunià sentiment tràgic de la vida: no només és culpable qui el canta, implorant perdó, sinó tot un poble (els creients? la humanitat sencera?); Déu està emprenyat ontològicament, sempre, i no sols circunstancialment. Si no us ho creieu, jutgeu vosaltres mateixos:

Perdona a tu pueblo, Señor.
Perdona a tu pueblo, perdónale Señor.
No estés eternamente enojado.
No estés eternamente enojado, perdónale, Señor.




Exclusiu per als aficionats als Sudokus Hexagonals Simètrics:

— Les opinions i suggeriments que creguis que poden interessar a tots els jugadors, envia'ls com a Comentaris al present Relat.

— Les demandes d'arxius i les consultes relatives a la resolució de SHS concrets, envia-les a l'adreça joancolom47@gmail.com.

— Si vols anar al primer relat de la sèrie amb enllaços als SHS, per assabentar-te de les regles del joc o del procediment de resolució aconsellat, fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb la Plantilla Hexagonal (full pautat per a 6 SHS), fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb els SHS 61 al 66 (enunciats i solucions), fes clic aquí.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: