SANTA MARIA LA MAJOR – LA FREIXNEDA. MATARRANYA. TEROL

Rebia del Joan Serra Saún unes fotografies de l’església de Santa Maria la Major, dedicada a la Mare de Déu de les Neus, situada a la part alta de la vila, havent de superar carrers força empinats. És un temple de tres naus, d’estil renaixentista, amb capelles laterals decorades amb ceràmica i campanar vuitavat, al qual s’accedeix des de l’exterior directament, a diferència de la majoria de les esglésies. Al segle XVII el temple fou reedificat i del primitiu edifici tan sols en fou aprofitat l’altar del Roser, bastit el 1598 pels germans Jordi i Jeroni Claveria de Montalbà. La façana es va acabar el 1686 dotada de dues portes bessones.



Per la documentació antiga sabem que la primera església es va construir el 1224 sota domini del bisbe de Saragossa, encara que els delmes els cobrava l’Orde de Calatrava. La primera ampliació fou realitzada el segle XVI, però un segle més tard és va ampliar de nou realitzant la nova façana, que és com la veiem en l’estat actual. Quan les campanes estaven al seu complert, portaven els noms de; La Bartolomea, Felicísima, Bàrbara i la petita.

Es pot fer una visita a tot el perímetre exterior, observant que també havia estat cementiri per les restes dels nínxols existents, molt malmès i sense haver realitzat cap restauració, quedant restes de làpides trencades que fan de mal veure, encara que sortosament queden a la part del darrere entre el campanar i el mur de l’església.



L’any El 1742 , Felip Valls de la Sorollera, va fer el retaule de la Mare de Déu dels Dolors, que junt amb els altres fou cremat durant els actes anticlericals i vandàlics de principis del 1936, havent salvat algunes taules. El retaule actual és obra del taller dels Navarro de Saragossa de renom a la regió, i disposa de quatre cossos i cinc carrers, alternant la decoració ornamental daurada amb taules dels Sants de veneració local. Ofereix un magnífic aspecte dotat de bona il•luminació artificial, dins del marc de l’església de tres naus, amb la central que disposa de cúpula sostinguda sobre petxines que contenen pintures i esgrafiats molt encertats.



El topònim, derivat etimològicament del llatí fraxĭnu, ens parla de l’abundor a la contrada d’aquest arbre de la família de les oleàcies, espècie Fraxinus excelsior, de tronc alt fins a 25 o 30 metres, escorça llisa, branques fràgils, verdes i llustroses, fulles de color verd viu i compostes de fulletes amb dents marginals, flors petites blanquinoses en panolles curtes, fruit sec, llavor el•lipsoidal; dit en castella. fresno.