Cercador
SANTA MARIA DEL CASTELL DE SALDES. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésHavíem deixat el vehicle a Saldes, prop de l’església de Sant Martí, i començàvem la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur, el Joan Escoda Prats, el Joan Vilardell Illa i l’Antonio Mora Vergés, l’ascensió fins les restes del que fou Castell d’aquesta contrada, i de la petita esglesiola dedicada a Santa Maria; aquesta advocació és molt comú en els indrets reconquerits i/o guanyats als sarrains.
El topònim podria fer referència a la important presència d’arbres [ salzes ] en algun moment del passat. Aquí, com per arreu, s’ha dut a terme una destrucció constant, massiva i persistent de l’entorn natural, tant per part dels nostres ‘enemics’, com pels qui sense treures mai el nom de Catalunya dels llavis, han estat els seus col•laboradors ‘eficients’.
Gràcies al Joan Escoda reparo en la peculiar forma de l’absis , que sembla haver patit una topada; potser també les petites esglésies es mouen a les nits , en aquestes terres associades sovint a la màgia.
Des del segle XII, Santa Maria va ser l'església del castell; al llarg dels anys ha patit modificacions i reformes, com ho palesa la portada original tapiada, i l’actual oberta a tramuntana a la façana on llueix el campanar, desproporcionat manifestament per aquest edifici de nau única, rematada per un absis ovalat i coberta amb volta apuntada.; ens expliquen que aquesta ‘ malifeta’ estètica succeïa al segle XVII.
Quan accedim a l’interior – el Miquel sabia on demanar les claus – adverteixo exvots prop de la imatge de Santa Maria, ens expliquen que durant la guerra genocida 1936-1939, va desaparèixer la talla romànica original. Costa d’entendre com va arribar tant amunt l’onada d’estultícia i barbàrie. Vull pensar que no va desaparèixer per a tothom, i que algun dia tant d’aquesta com de moltes altres imatges religioses, en tindrem noticia. Actualment hi ha una reproducció, que manifestament continua essent objecte de la devoció de molts saldencs.
Des d’aquest lloc tenim una espectacular vista del Pedraforça.
El topònim podria fer referència a la important presència d’arbres [ salzes ] en algun moment del passat. Aquí, com per arreu, s’ha dut a terme una destrucció constant, massiva i persistent de l’entorn natural, tant per part dels nostres ‘enemics’, com pels qui sense treures mai el nom de Catalunya dels llavis, han estat els seus col•laboradors ‘eficients’.
Gràcies al Joan Escoda reparo en la peculiar forma de l’absis , que sembla haver patit una topada; potser també les petites esglésies es mouen a les nits , en aquestes terres associades sovint a la màgia.
Des del segle XII, Santa Maria va ser l'església del castell; al llarg dels anys ha patit modificacions i reformes, com ho palesa la portada original tapiada, i l’actual oberta a tramuntana a la façana on llueix el campanar, desproporcionat manifestament per aquest edifici de nau única, rematada per un absis ovalat i coberta amb volta apuntada.; ens expliquen que aquesta ‘ malifeta’ estètica succeïa al segle XVII.
Quan accedim a l’interior – el Miquel sabia on demanar les claus – adverteixo exvots prop de la imatge de Santa Maria, ens expliquen que durant la guerra genocida 1936-1939, va desaparèixer la talla romànica original. Costa d’entendre com va arribar tant amunt l’onada d’estultícia i barbàrie. Vull pensar que no va desaparèixer per a tothom, i que algun dia tant d’aquesta com de moltes altres imatges religioses, en tindrem noticia. Actualment hi ha una reproducció, que manifestament continua essent objecte de la devoció de molts saldencs.
Des d’aquest lloc tenim una espectacular vista del Pedraforça.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5406875 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.