SANTA MARIA DE SCALA DEI

Un relat de: Josep Vendrell i Torres
SANTA MARIA DE SCALA DEI

També Jacob un dia el somni va tenir
veient el cel i terra units per un camí.

L’escala tota activa de vibrant trafiqueig
pujaven i baixaven els àngels,
amb tots els nostres precs.
Jacob va desvetllar-se, pel somni posseït,
veient el cel i terra units per l’infinit.

Quina pau més activa!
Quin somni més real!
Quin treball sense mida
en l’escala immortal!

També jo somiava veient el teu portal,
passejant pels teus claustres,
resant pel teu palau.
Sis-cents anys van formar-te
i sols cent t’han destrossat
i han deixat de tu el rastre
com d’un màrtir immolat.

Només en el cementiri,
allà, dessota una creu,
hi resta l’homenatge
dels teus homes i el seu preu.

Perquè ningú no el profani
ni posseeixi el lloc,
la natura l’empara,
no vol perdre el tresor.

Per això és tan feréstec,
mirat de dalt del Montsant,
tot ell és una boscúria
de pedres, marges i brancam!

Cortina del Sagrari
guardada per un gegant.

L’ocell allà hi refila
i l’aigua fa sa cançó,
fent companyia als monjos,
que no ho han deixat, no.

Per a ells tot continua
igual que en el temps passat;
el silenci que allí regna
així ho ha confirmat.

En cada fulla es guarda
l’angèlica sensació
de pregària continuada,
de real contemplació.
Les punxes i bardisses
són els fidels guardians,
vigilen les estances
i les melodies dels Sants.

Igual que va fer sant Bru,
el monjo continua seguint
(posant en els propis actes)
tots els desitjos divins!

La solitud l’empara,
l’austeritat l’empeny,
el silenci li parla,
respira pau i seny!

En cada indret el trobo,
mon somni el va vivint,
en la paret trencada,
en la cel•la enfonsada,
i de l’església, endins.

Ja sento la campana
que mai més tocarà,
i sento el cant tan noble,
que l’aire fa plorar.

És l’enyorança!... el torba,
omplint-lo de tristor.
Les runes llagrimegen
fent seu tot el dolor.

Encara s’hi respira
la força del Senyor!
La quietud més pròpia
d’aquell altar sagrat
que fa cridar a l’ànima:

OH BONDAT!

Aquí puja l’escala del somni de Jacob.
Aquí baixa la carícia d’un Déu,
TOT ELL AMOR!
Escala tota activa, de vibrant trafiqueig,
on els àngels pugen amb els nostres precs.
Aquí hom es desvetlla pel somni posseït,
veient el cel i terra units per l’Esperit.

Quina pau més activa!
Quin somni més real!
Quin treball sense mida
d’un AMOR tan suau!
Quin desig dolç i tendre
sento dins el cor meu!

Ser aquí, a l’entrada
de L’ESCALA DE DÉU!

Josep Vendrell i Torres





Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Vendrell i Torres

Josep Vendrell i Torres

1966 Relats

405 Comentaris

687602 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".

POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300


******

OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================

XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT


RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================

AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.

******************************************

Correu: < venrellus@gmail.com >