Cercador
Santa Maria de Santiga
Un relat de: Antonio Mora VergésEn la descoberta del romànic proper, sortim de Sabadell en direcció a Santa Perpetua, la nostra destinació en aquesta ocasió serà el Castell i l'ermita de Santa Maia de Santiga. Un cop superat el llit del Ripoll, arribarem a les planes de Santiga, i trobarem la nostra destinació com una de les sortides d'una de les rotondes d'aquesta via comarcal.
Santa Maria de Santiga és una església d'origen romànic situada al nucli de Santiga, pertanyent actualment al municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).
El lloc és documentat el 983 i l'església el 994 com ecclesiola Maria Antiqua. Una nova església, parroquial, va ésser consagrada el 1193.
El lloc de Santiga era una antiga quadra centrada per una domus, que, el 1389, per disposició de Joan el Caçador, esdevingué castell termenal; Els seus senyors eren posseïdors del títol de senyors del "mer i mixt imperi"; és a dir, tenien la jurisdicció civil i criminal de tot el seu terme. Actualment l'antic castell fa funcions de restaurant; "M'exalta el nou, i m'enamora el vell". Aquesta frase de J.V. Foix, esculpida en una de les façanes de la plaça que presideix el Castell de Santiga, és una fidel descripció de les sensacions que envaeixen a qualsevol que visita aquest magnífic indret.
A mitjan segle XIX, s'agrega la parròquia rural de Santa Maria Antiqua a l'església de Santa Perpètua.
Fou reformada el 1573 i no conserva de l'estructura primitiva romànica més que una part del mur nord i la base del campanar, de planta quadrada, acabat en diferent mena de pedra i amb finestrals ogivals. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de l'Heura, que fou trobada, segons la tradició el 1624.
El Vallès Occidental disposa d'un bon nombre d'oratoris, capelles ,ermites, esglésies i campanars romànics, que constitueixen sens dubte un actiu important d'interès turístic i cultural, que demana únicament de les nostres Autoritats, una bona senyalització i un adequat nivell d'accés.
En un context de greu crisi econòmica, iniciatives per posar " en valor" tot aquest patrimoni històric i cultural, foren sens dubte benvingudes.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6913 Relats
1201 Comentaris
5423928 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.