Cercador
SANTA MARIA DE MEROLA . PUIG-REIG. BERGUEDÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésEns havien fet un oferiment al que de cap manera podíem negar-nos; mitjançant la contraprestació de 1.000.000 de ‘gràcies catalanes’, import equivalent a 0,00 €, continuar la tasca del http://coneixercatalunya.blogspot.com/ per les terres del Berguedà.
Anàvem a Puig-Reig, hi ha en relació al topònim consens entre la ‘doctrina’, deriva del llatí 'podiu regis ‘ puig del rei’ o’ muntanya del rei’
Començàvem per Santa Maria de Merola, on no trobàvem les restes - ens expliquen que molt minses - de la església romànic , la primera on es va venerar aquesta advocació de Nostra Senyora, i que segons les cròniques fou aixecada entre els segles X /o XI; se’n fa esment per primera vegada en un document de l' any 1.050.
Gràcies a l’excel•lent treball publicat per ‘ Àmbit de recerques del Berguedà’ podíem però contemplar la fotografia en blanc i negre, d’aquesta imatge, quines dades us reproduïm :
Es tractava d'una talla de fusta policromada d'uns 80 cm. d'alçària.
Tenia el cap cobert amb un vel, i un mantell que li arribava fins als peus.
Amb la mà esquerra, on avui podem contemplar-hi un pom de flors, devia sostenir alguna cosa, i amb la mà dreta aguantava el Fill assegut sobre el seu genoll. Aquest, seguint la tradició, beneïa amb la mà dreta i aguantava el llibre de la saviesa amb l'altra.
S'ha considerat com una obra de transició, esculpida al segle XIII.
Aquesta fou venerada a l'església romànica de Santa Maria de Merola, fins a l'any 1.609 , quan com a conseqüència del mal estat del temple, i el fet de trobar-se un xic apartat de les noves cases, es va decidir aixecar un nou edifici d’estil renaixentista, al costat de la Torre de Merola, dins del terme municipal de Puig- reig.
El 19 de juliol de 1.936, el foc de l’estultícia – una vegada més disfressat de progrés - , convertia en cendra la imatge de Santa Maria de Merola, i una gran part del nostre patrimoni col•lectiu.
Amb ‘aquesta mena d’amics’, Catalunya no s’ha de preocupar gaire dels seus ‘enemics seculars’.
Recollíem imatges de temple i del comunidor en el que manca la creu de ferro; l’indret descurat no convida – ans al contrari – a visitar-lo.
Anàvem a Puig-Reig, hi ha en relació al topònim consens entre la ‘doctrina’, deriva del llatí 'podiu regis ‘ puig del rei’ o’ muntanya del rei’
Començàvem per Santa Maria de Merola, on no trobàvem les restes - ens expliquen que molt minses - de la església romànic , la primera on es va venerar aquesta advocació de Nostra Senyora, i que segons les cròniques fou aixecada entre els segles X /o XI; se’n fa esment per primera vegada en un document de l' any 1.050.
Gràcies a l’excel•lent treball publicat per ‘ Àmbit de recerques del Berguedà’ podíem però contemplar la fotografia en blanc i negre, d’aquesta imatge, quines dades us reproduïm :
Es tractava d'una talla de fusta policromada d'uns 80 cm. d'alçària.
Tenia el cap cobert amb un vel, i un mantell que li arribava fins als peus.
Amb la mà esquerra, on avui podem contemplar-hi un pom de flors, devia sostenir alguna cosa, i amb la mà dreta aguantava el Fill assegut sobre el seu genoll. Aquest, seguint la tradició, beneïa amb la mà dreta i aguantava el llibre de la saviesa amb l'altra.
S'ha considerat com una obra de transició, esculpida al segle XIII.
Aquesta fou venerada a l'església romànica de Santa Maria de Merola, fins a l'any 1.609 , quan com a conseqüència del mal estat del temple, i el fet de trobar-se un xic apartat de les noves cases, es va decidir aixecar un nou edifici d’estil renaixentista, al costat de la Torre de Merola, dins del terme municipal de Puig- reig.
El 19 de juliol de 1.936, el foc de l’estultícia – una vegada més disfressat de progrés - , convertia en cendra la imatge de Santa Maria de Merola, i una gran part del nostre patrimoni col•lectiu.
Amb ‘aquesta mena d’amics’, Catalunya no s’ha de preocupar gaire dels seus ‘enemics seculars’.
Recollíem imatges de temple i del comunidor en el que manca la creu de ferro; l’indret descurat no convida – ans al contrari – a visitar-lo.
l´Autor
6913 Relats
1201 Comentaris
5424249 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.