SANTA MARIA DE MEROLA . PUIG-REIG. BERGUEDÀ

Un relat de: Antonio Mora Vergés
Ens havien fet un oferiment al que de cap manera podíem negar-nos; mitjançant la contraprestació de 1.000.000 de ‘gràcies catalanes’, import equivalent a 0,00 €, continuar la tasca del http://coneixercatalunya.blogspot.com/ per les terres del Berguedà.

Anàvem a Puig-Reig, hi ha en relació al topònim consens entre la ‘doctrina’, deriva del llatí 'podiu regis puig del rei’ o’ muntanya del rei’

Començàvem per Santa Maria de Merola, on no trobàvem les restes - ens expliquen que molt minses - de la església romànic , la primera on es va venerar aquesta advocació de Nostra Senyora, i que segons les cròniques fou aixecada entre els segles X /o XI; se’n fa esment per primera vegada en un document de l' any 1.050.

Gràcies a l’excel•lent treball publicat per ‘ Àmbit de recerques del Berguedà’ podíem però contemplar la fotografia en blanc i negre, d’aquesta imatge, quines dades us reproduïm :

Es tractava d'una talla de fusta policromada d'uns 80 cm. d'alçària.

Tenia el cap cobert amb un vel, i un mantell que li arribava fins als peus.

Amb la mà esquerra, on avui podem contemplar-hi un pom de flors, devia sostenir alguna cosa, i amb la mà dreta aguantava el Fill assegut sobre el seu genoll. Aquest, seguint la tradició, beneïa amb la mà dreta i aguantava el llibre de la saviesa amb l'altra.

S'ha considerat com una obra de transició, esculpida al segle XIII.

Aquesta fou venerada a l'església romànica de Santa Maria de Merola, fins a l'any 1.609 , quan com a conseqüència del mal estat del temple, i el fet de trobar-se un xic apartat de les noves cases, es va decidir aixecar un nou edifici d’estil renaixentista, al costat de la Torre de Merola, dins del terme municipal de Puig- reig.





El 19 de juliol de 1.936, el foc de l’estultícia – una vegada més disfressat de progrés - , convertia en cendra la imatge de Santa Maria de Merola, i una gran part del nostre patrimoni col•lectiu.
Amb ‘aquesta mena d’amics’, Catalunya no s’ha de preocupar gaire dels seus ‘enemics seculars’.

Recollíem imatges de temple i del comunidor en el que manca la creu de ferro; l’indret descurat no convida – ans al contrari – a visitar-lo.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6913 Relats

1201 Comentaris

5424249 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com