Cercador
SANTA MARIA DE LLERONA
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem en aquesta ocasió , la Maria Jesús Lorente Ruiz i L'Antonio Mora Vergés fins a l'Alta Edat Mitjana, la retrobàvem al cor del Vallès Oriental, dins l'actual terme de les Franqueses del Vallès.
D'aquesta església catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional, hi ha força informació:
L'església de Santa Maria de Llerona (Laurona) és documentada el 990. Hi ha restes d'una antiga vil.la romana que es creu que podrien pertànyer a una part del territori de la Lauro monetal, lloc on s'encunyava moneda. L'àmbit geogràfic de l'antiga Lauro ibèrica incloïa, segons Josep Estrada, les valls del Congost, del Tenes, de la riera de Cànoves, l'alt Mogent, la mitjana i alta Tordera, i la vall inferior del Mogent. Aquesta demarcació tindria prou població i producció agrícola per a tenir moneda pròpia.
Santa Maria de Llerona és una església d'origen preromànic, datada l'any 990. És l'església parroquial des de 1575, ja que abans ho era l'ermita de Sant Iscle ubicada a prop de Can Guilla.
La planta de l'església, que encara roman, és de creu llatina amb tres absis quadrats, que conserven el record preromànic. El portal amb una arquivolta recolzada sobre columnes amb capitells decorats i les finestres de doble esqueixada evidencien l'obra del segle XII.
Posteriorment es fortificaren pel damunt els braços de la creu amb dues torres desiguals.
Al segle XII s'amplià amb l'edificació de dues capelles sota els braços de la creu. I al segle XVII, convertiren el campanar de cadireta en l'actual sala de campanes.
Durant la segona guerra remensa l'edifici és va fortificar i va acollir als revoltats. El el 28 de març de 1485, en Pere Joan Sala, líder de la revolta va ser vençut i capturat a Llerona i executat a Barcelona immediatament després.
El 1936, l'església i els arxius foren cremats. s'ha reconstruït l'arxiu i hom té constància del moviment parroquial des de 1901, a més d'haver copiat molts d'altres escrits del 1200 ençà.
Mn. Josep Maria Garriga, l'any 1942, va fer la primera reconstrucció de la parròquia. L'any 1962 va començar la segona restauració, que encara no ha acabat.
Recollia imatges de la seva impressionat façana.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5429357 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS