SANTA MARIA DE LA PINYA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

L’ Anna Mora Nogué retratava un paisatge de la Garrotxa en el que sobresurt el campanar de l'església parroquial de la Pinya, advocada a Santa Maria, que data del segle X , i està situada al mig del petit nucli urbà.



Va ser consagrada per l'abat Oliva el 1022, i restaurada després dels terratrèmols del segle XV, conserva doncs pocs vestigis romànics i, la majoria d'afegits i modificacions són del segle XVIII.



La talla romànica de Santa Maria de la Cabeça, que ens havia enviat el mestre Enric Sánchez-Cid, en ocasió de la seva visita a aquesta església, i que devia el seu nom a la desproporció de la testa, era molt venerada per la gent de la comarca i invocada pels qui patien malalties del cap. La imatge va desaparèixer en els dies foscos que seguien a la sedició dels miliar feixistes contra el govern de la II República Espanyola, que comptàvem amb la complicitat de la Jerarquia catòlica amb l’excepció del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), desprès del conflicte bèl•lic es va substituir per l'actual d'alabastre, obra de l'escultor Modest Fluvià i Aiguabella. Té un molt especial interès la pica baptismal romànica d’immersió del segle XII procedent de Sant Joan de Balbs.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com