Cercador
SANTA MAGDALENA DE MECA A VERGÓS GUERREJAT.
Un relat de: Antonio Mora VergésIdentificava ràpidament – malgrat trobar-se força malmès - el gos rampant, símbol de la família Meca, situat damunt la portalada de Santa Maria Magdalena de Vergós Guerrejat.
L’església està situada dalt del turó del poble, oberta a una plaça, i adossada al primitiu castell, per un costat i per l´altre, a l´antiga rectoria. És un edifici de planta rectangular, d´una sola nau, capçalera plana i torre campanar. La seva coberta exterior és a doble vessant i disposa d´un ràfec de teula i maó al voltant del seu perímetre.
A la façana principal hi ha la porta d’accés d’estructura adintellada amb treball motllurat, amb la gatera corresponent.
Aquesta façana principal presenta tres óculs, dos laterals i un damunt de la porta d’accés, així com, dues finestres rectangulars emmarcades per carreus de pedra picada, una d’elles però, tapiada.
La torre campanar d’estructura quadrada està en un costat de la façana principal, oberta amb quatre ulls d’arc de mig punt, ràfec de teula i maó al voltant del seu perímetre i coberta exterior a quatre vessants.
No podíem accedir a l’interior de l’església, del que la descripció tècnica diu : nau de quatre trams amb pilastres adossades i cornisa correguda. El cor es disposa als peus de l’església, amb una volta de creueria, destacant la decoració esculpida a la clau de volta, i que ens mostra, el dibuix d’un gos, al centre de la mateixa, i amb quatre caps sobresortits, que volten la seva estructura rodona. L’obra presenta un parament exterior de pedra calcària disposada en filades regulars, així com també carreus treballats amb pedra picada. La pica baptismal està situada al baptisteri de l'església. Consta d'un peu baix i una copa adornada amb lòbuls i una sanefa superior geomètrica. El seu interior és llis. Actualment està pintada.
es va construir gracies a l'aportació econòmica de D. Manuel Meca i de Berardo, senyor del lloc. Va ser beneïda el 8 d'octubre de 1720.
Els senyors de Meca, que esdevindran marquesos de Campmany a mitjan del segle XVIII, van fer diferents donacions a la parròquia.
L’església està situada dalt del turó del poble, oberta a una plaça, i adossada al primitiu castell, per un costat i per l´altre, a l´antiga rectoria. És un edifici de planta rectangular, d´una sola nau, capçalera plana i torre campanar. La seva coberta exterior és a doble vessant i disposa d´un ràfec de teula i maó al voltant del seu perímetre.
A la façana principal hi ha la porta d’accés d’estructura adintellada amb treball motllurat, amb la gatera corresponent.
Aquesta façana principal presenta tres óculs, dos laterals i un damunt de la porta d’accés, així com, dues finestres rectangulars emmarcades per carreus de pedra picada, una d’elles però, tapiada.
La torre campanar d’estructura quadrada està en un costat de la façana principal, oberta amb quatre ulls d’arc de mig punt, ràfec de teula i maó al voltant del seu perímetre i coberta exterior a quatre vessants.
No podíem accedir a l’interior de l’església, del que la descripció tècnica diu : nau de quatre trams amb pilastres adossades i cornisa correguda. El cor es disposa als peus de l’església, amb una volta de creueria, destacant la decoració esculpida a la clau de volta, i que ens mostra, el dibuix d’un gos, al centre de la mateixa, i amb quatre caps sobresortits, que volten la seva estructura rodona. L’obra presenta un parament exterior de pedra calcària disposada en filades regulars, així com també carreus treballats amb pedra picada. La pica baptismal està situada al baptisteri de l'església. Consta d'un peu baix i una copa adornada amb lòbuls i una sanefa superior geomètrica. El seu interior és llis. Actualment està pintada.
es va construir gracies a l'aportació econòmica de D. Manuel Meca i de Berardo, senyor del lloc. Va ser beneïda el 8 d'octubre de 1720.
Els senyors de Meca, que esdevindran marquesos de Campmany a mitjan del segle XVIII, van fer diferents donacions a la parròquia.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5429027 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS