SANTA LLÚCIA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Ningú va entendre gaire quan en Lars Linstrom després de molts anys quasi desaparegut de la seva Kautokenio natal, va tornar amb una filla mulata , i unes quantes maletes, però de diners res de res.

Els pares es varen alegrar de tornar a veure al fill, allà a la Lapònia era benvinguda una mà per donar un cop a les ramades , dels rens i els ants. El fill els va explicar havia anat a parar a Cuba, havia conegut una noia si havia casat , però malauradament feia poc havia mort deixant-li la filleta , la Karen , una nena d´uns dotze anys de color de xocolata amb rinxols afro però del color ros del pare i els mateixos ulls blaus de la seva àvia. Era una nena que cridava l’atenció per la seva exòtica bellesa.

Amb alegria els vells samis veieren parlava el seu idioma, el fill li havia ensenyat ,alleujats la portaren al col·legi del poble juntament amb els altres nens. Al principi la Karen se la miraven de cua d´ull, però els nens són bons i l´admeteren de seguida a la seva escola, que per cert no era gaire nombrosa d´infants.

Era bonic veure la Karen amb el colorit vestit blau i vermell, les botes samis i la quantitat d´abrics que es posava, venia d´un país càlid.

L´àvia i l'avi escoltaven embadalits les històries del fill que solia explicar a la “kota” les llargues nits tant d´estiu com d´hivern. I estaven contents amb una neta tan bonica i diferent.

I arriba Santa Llúcia i la iaia li confecciona un vestit blanc amb un llaç vermell per l’esvelta cintura i una corona d´avet. Totes les noies havien de cantar pel poblat i celebrar l´arribada de la llum, és una festa molt arrelada a Kautokenio.

El que mai van esperar que per decisió de totes les noies i nois fos la Karen la reina de la festa , la que portava la corona d´espelmes al cap. Es veia bellíssima i diferent amb contrast de la blancor de la pell dels seus companys. En Nils un noiet feia repicar alegrament els cascavells del seu barret en forma de paperina.

Encara ara, tots recorden la Santa Llúcia que vingué de Cuba i si veieu algun vailet o noieta amb la pell una mica més bruna, segur és descendent de la Karen.

Comentaris

  • Màgic![Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 02-01-2019 | Valoració: 10

    El teu relat em fa endinsar-me en unes escenes entranyables. D'històries en les quals ens reconeixem i en gaudim, perquè contenen emoció, bondat i cert infantilisme. Bon Any , Nil.

  • Segur[Ofensiu]
    SrGarcia | 30-12-2018

    Santa Llùcia és universal, encara que només fos per ser la patrona de Siracussa, ciutat siciliana, terra d'Arquímedes, el gran savi. Sicilia és l'univers, santa Llúcia mai podrà deixar de ser la santa de tots; la santa il·luminada, la que hi veu sense ulls, la santa dels poetes.

  • La llum de Nadal [Ofensiu]
    Loira Durban | 20-12-2018

    I que la llum de la corona d'espelmes de Santa Llúcia ens doni la mà com un fil d'Ariadna entre tanta foscor. Bon Nadal!

    Jo et convido a somiar amb les meves escultures "Quimeres".

    Marta

  • Una història molt bonica[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-12-2018 | Valoració: 9

    Realment preciosa narrativa, que fa recordar a Santa Llúcia, aquesta noia que és tan jove i formosa, que m'ha fet un sonriure molt bo llengint-la.
    M'ha agrada i està bol bé, Monstserrat.
    I gràcies per llegir-me el poema de Notes del meu piano, que veig que me l'has comentat. A mi m'agrada la música també, per això vaig fer aquest poema sobre les notes musicals, encara que no sàpia res de música.
    Una abraçada...
    Perla de Vellut

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

323943 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.