Cercador
SANTA FE DE MONTFRED. TALAVERA. LA SEGARRA. LLEIDA
Un relat de: Antonio Mora VergésL’enciclopèdia catalana ens diu; Llogaret del municipi de Talavera (Segarra), a l’extrem SE del terme, al límit amb els de Llorac i de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), al cim del Montfred o serra de Santa Fe (834 m alt.), que separa les conques del Segre i del Gaià.
L’església de Santa Fe, romànica, depèn de la parròquia de Pavia; al seu costat hi ha el mas de Santa Fe . El castell de Santa Fe , del comtat d’Osona, fou inclòs el 947 dins el terme de Queralt. Al segle XI pertangué als Cervelló i al segle XII als Castelltort. El 1195 passà als hospitalers i, modernament, als comtes de Santa Coloma.
El lloc de Montfred és documentat des de l'any 1051 entre les afrontacions del castell de Civit. El primer esment de l'església de Santa Fe de Montfred és de l'any 1195, en el primer testament de Guerau de Castelltort, que li llegà un alou.
És possible que l’església es correspongui amb la parròquia de Bordell, que és esmentada en la llista de parròquies del Bisbat de Vic anteriors al 1154.
Actualment no queda cap resta del castell i en el seu lloc es va construir un mas gran, probablement del segle XVII o XVIII, que se'ns presenta en estat ruïnós. L’església de Santa Fe de Montfred, en origen, deuria ser la capella del primitiu castell.
S’hi arriba per una pista que surt, en direcció oest, del kilòmetre 4 de la carretera de la Panadella a Santa Coloma de Queralt, just al cim de la collada. Aquest indret ens presenta les ruïnes d’un antic mas al costat de l’església de Santa Fe de Montfred.
El temple és d’una sola nau amb volta de canó i absis semicircular orientat a llevant, precedit per un arc presbiteral. La porta d’accés sobre a la façana nord i és de forma d´arc de mig punt adovellat. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada i al mur de ponent n’hi ha una altra, d’una sola esqueixada. Al brancal sud de l’arc presbiteral s’obre una tercera finestra, de doble esqueixada amb signes d’haver resta reformada posteriorment, té un petit campanar d’espadanya d’un ull situat sobre el pinyó del mur est. La teulada de la nau és a doble vessant i la de l´absis és de quart d’esfera. L’aparell de pedra presenta un treball irregular i descurat, sent el típic carreuó segarrenc rejuntat amb morter de calç, disposat en filades desiguals, més irregulars a les parts refetes, i que posen en evidència una obra de clara rudesa de principis del segle XII, tot seguint la tradició constructiva del XI.
Hi havia una imatge de pedra de Santa Fe que actualment es troba a la casa de Josep Corbella a santa coloma de Queralt.
El vent feia anar els molins de vent, i agostava irremissiblement els sembrats. L’aspecte dels camps amb aquesta secada que es perllonga des de la tardor de 2015 és patètic, esperem que el nomenament de Carles Puigdemont i Casamajó ( Amer, la Selva, 29 de desembre de 1962) com a 130 President de la Generalitat de Catalunya , faci possible que Barcelona deixi de mirar-se el melic, i emprengui accions concretes per millorar la vida de Catalunya i els catalans.
L’església de Santa Fe, romànica, depèn de la parròquia de Pavia; al seu costat hi ha el mas de Santa Fe . El castell de Santa Fe , del comtat d’Osona, fou inclòs el 947 dins el terme de Queralt. Al segle XI pertangué als Cervelló i al segle XII als Castelltort. El 1195 passà als hospitalers i, modernament, als comtes de Santa Coloma.
El lloc de Montfred és documentat des de l'any 1051 entre les afrontacions del castell de Civit. El primer esment de l'església de Santa Fe de Montfred és de l'any 1195, en el primer testament de Guerau de Castelltort, que li llegà un alou.
És possible que l’església es correspongui amb la parròquia de Bordell, que és esmentada en la llista de parròquies del Bisbat de Vic anteriors al 1154.
Actualment no queda cap resta del castell i en el seu lloc es va construir un mas gran, probablement del segle XVII o XVIII, que se'ns presenta en estat ruïnós. L’església de Santa Fe de Montfred, en origen, deuria ser la capella del primitiu castell.
S’hi arriba per una pista que surt, en direcció oest, del kilòmetre 4 de la carretera de la Panadella a Santa Coloma de Queralt, just al cim de la collada. Aquest indret ens presenta les ruïnes d’un antic mas al costat de l’església de Santa Fe de Montfred.
El temple és d’una sola nau amb volta de canó i absis semicircular orientat a llevant, precedit per un arc presbiteral. La porta d’accés sobre a la façana nord i és de forma d´arc de mig punt adovellat. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada i al mur de ponent n’hi ha una altra, d’una sola esqueixada. Al brancal sud de l’arc presbiteral s’obre una tercera finestra, de doble esqueixada amb signes d’haver resta reformada posteriorment, té un petit campanar d’espadanya d’un ull situat sobre el pinyó del mur est. La teulada de la nau és a doble vessant i la de l´absis és de quart d’esfera. L’aparell de pedra presenta un treball irregular i descurat, sent el típic carreuó segarrenc rejuntat amb morter de calç, disposat en filades desiguals, més irregulars a les parts refetes, i que posen en evidència una obra de clara rudesa de principis del segle XII, tot seguint la tradició constructiva del XI.
Hi havia una imatge de pedra de Santa Fe que actualment es troba a la casa de Josep Corbella a santa coloma de Queralt.
El vent feia anar els molins de vent, i agostava irremissiblement els sembrats. L’aspecte dels camps amb aquesta secada que es perllonga des de la tardor de 2015 és patètic, esperem que el nomenament de Carles Puigdemont i Casamajó ( Amer, la Selva, 29 de desembre de 1962) com a 130 President de la Generalitat de Catalunya , faci possible que Barcelona deixi de mirar-se el melic, i emprengui accions concretes per millorar la vida de Catalunya i els catalans.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5429425 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ